Almeria: diferència entre les revisions

{{AP|Emirat d'Almeria}}

Al turó de l'Alcazaba es creu que hi va haver els primers assentaments humans doncs s'hi han trobat restes que remunten al [[paleolític]] i són més abundants en arribar al neolític. També hi ha evidencia de contactes amb els fenicis. Es creu que ja sota els [[íbers]] hi va haver un petit poble de pescadors dependent de la ciutat d'''Urke'', més a l'interior, anomenada '''''Urci''''' pels romans (segons esmenten [[Plini el Vell]], [[Pomponi Mela]] i [[Claudi Ptolemeu]]) que la van ocupar en la campanya d'Escipio contra els cartaginesos al final del segle III; el lloc hauria estat anomenat ''Portus Magnus'' i hauria estat important durant la república i l'imperi; s'hi han trobat restes per la fabricació del ''[[garum]]'', eines de pesca i àmfores a la façana marítima de la ciutat i la platja de Torregarcía. Vàndals i visigots van poblar en certs moments l'Alcazaba que fou ocupada també pels bizantins a la meitat del segle VI i fins vers a una data que podria ser vers 600-610 i com a màxim el [[621]]; van deixar com a prova de la seva presència l'excavació d'un pou.

A partir de la conquesta musulmana de la zona el [[713]], Almeria es va poblar per iemenites a partir del [[715]], portant el nom de Mariyyat Badjana perquè era el port de [[Badjdjana|Petxina]] ([[Badjdjana]]), l'antiga ''Urci'' romana. Els iemenites van habitar una extensa zona fins a [[Guadix]] (''Wadi Ash'') segurament també amb algun establiment berber entremig. De la ''kura'' de Badjdjana depenien al-Mariyya, [[Berja]] (''Bardja''), [[Dalías]] (''Dalaya''), [[Adra]] (''Adhra''), [[Vera (Almeria)|Vera]] (''Bayra''), [[Vélez-Rubio]] (''Balish''), [[Belicena]] (''Balisana''), [[Purchena]] (''Barshana''), [[Senés]] (''Shanish''), [[Andarax]] (''Andarash'') i altres llocs. Mariyya (no Màriyya) es creu que vol dir "Vigia"