|
La '''casa pagesa''' o '''casament''' és la casa tradicional del camp d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] (Fora Vila) i [[Formentera]]. Formalment s'assembla a les cases del pròxim[[Pròxim orientOrient]] i de bona part de la costa mediterrània. Es caracteritza per la seva forma de [[paral·lelepípede]], parets gruixades amb finestres i portes petites, la seva funcionalitat i la seva adaptació i integració a l'espai rural. Cadascuna de les cambres que la formen rep el nom de ''casa'', mentre que el conjunt d'aquestes més els corrals o altres construccions adossades a la mateixa estructura rep el nom de ''casament''.
==Estructura==
El [[clima]] ([[estius]] llargs i secs i [[hiverns]] relativament suaus), els recursos, la disposició del territori i la seguretat (l'illa pateix ràtzies del nord d'[[Àfrica]] fins el S.[[segle XVIII]]) condicionen la casa pagesa eivissenca. El casament és la juxtaposició de les ''cases'' que es van afegint en funció de les necessitats de cada moment. Les ''cases'' són bàsicament [[cúbiques]] i el conjunt del casament té sempre forma de paral·lelepípede, malgrat l'[[orografia]] irregular i muntanyosa de l'illa que porta gran diversitat formal. Poden tenir o no pis de dalt, segons el terreny. Les parets són gruixades amb poques obertures i de pocpoca tamanymida per evitar l'excessiva [[insolació]], essent la casa pagesa fresca a l'estiu. Els [[terrats]] també són gruixats, plans i a diferents nivells per tal de recollir l'[[aigua]] de la [[pluja]] i poder aprofitar-la mitjançant [[cisternes]]. El casament s'orienta sempre al sud en les seves obertures per tenir més hores de llum solar.
Els recursos són limitats, així que la pedra [[calcària]] és un element bàsic en la construcció de les cases pageses. També es fa servir la [[calç]], extreta de les roques calcàries mitjançant [[forns de calç]] al bosc. En els [[sostres]] es fa servir fusta de [[savina]] o de [[pi]] per a les [[bigues]], que es recobreixen d'[[argila]], [[canyes]] o [[algues]]. No es solen fer fonaments.
Eivissa pateix atacs del nord d'Àfrica des de la conquesta catalana fins ben entrat el S.segle XVIII, així que calia protegir-se. Les cases fugen de la costa, sovint es fan en llocs alts per poder vigilar el territori i els [[murs]] gruixuts amb petites obertures a més de fer que la casa sigui fresca, ajuden a la protecció. També apareixen sovint [[torres]] de pedra prop dels casaments. A més, mentre el perill sarraí perdura, les cases no s'emblanquinen de fora, per tal de camuflar-se dins el territori, així que les cases més antigues no són blanques, mentre les fetes més recentment, que són la immensa majoria, es caracteritzen pel seu color blanc. Els casaments tampoc es concentren, essent l'hàbitat rural eivissenc dispers. Cada casa pagesa té el seu territori al voltant.
==Vegeu també==
* [[Lloc (Menorca)]]
* [[Possessió]]
* [[Masia]]
|
