Rodes: diferència entre les revisions

 

Finalment, l'illa fou dominada pels dòrics després del 1200 aC.

Les tres primeres ciutats n'eren [[Lindos]], [[Ialisos]] i [[Camiros]] (llatí ''Lindus, Ialysos i Camyrus''), que junt amb Cos, [[Cnidos]] i [[Halicarnàs]] van formar l'[[hexàpolis dòrica]], amb santuari comú a la costa de Cària i Apol·lo com a deïtat tutelar.

 

Els rodis van fundar colònies a les [[Balears]], a la costa gironina ([[Rhode]]), al sud d'Itàlia ([[Partènope (ciutat)|Partènope]], [[Salàpia]], [[Siris]] i [[Síbaris]]), a Sicília ([[Gela]]), a [[Cilícia]] ([[Soli (Cilícia)|Soli]]), i a [[Lícia]] ([[Gagae]] i [[Corydalla]]).

El [[478 aC]], van ingressar a la [[Lliga Dèlica]] encapçalada per [[Atenes]]. Les ciutats ròdies van pagar tribut a Atenes en la primera part de la [[guerra del Peloponès]], però el [[412 aC]] es van passar als espartans després del desastre de [[Sicília]]. Un intent de contrarevolució dels populars, favorables a Atenes, fou esclafat a les tres ciutats.

 

 

Vers el [[1420]], el soldà [[Mehmet I]] va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat d'[[Halicarnàs]] i hi fou construït un castell (el [[Castell de Bodrum|castell de Sant Pere]], que encara es conserva i, amb les seves torres, és el símbol de la moderna ciutat de [[Bodrum]]).

Entre 1440 i 1444, Rodes fou atacada tres vegades ([[1440]], [[1443]] i [[1444]]) pels [[mamelucs]] d'Egipte sense èxit. El [[1443]], van ocupar l'illa de [[Kastelórizo]], però Rodes ciutat no fou atacada fins al [[1444]] i va estar assetjada 40 dies.