Sistan: diferència entre les revisions

== Història ==

A la prehistòria la civilització de [[Jiroft]] va cobrir part de la regió del Sistan i el [[Kirman]] vers el III mil·lenni. Després d'això el territori fou ocupat per tribus [[Aris (poble)|àries]] o [[indoaris|indoàries]] anomenades iranians. Es creu que es va formar un regne anomenat [[Aracòsia]], que almenys en part fou dominat per l'[[Imperi Mede]] vers el 600 aC. El 550 aC els medes foren suplantats per la dinastia persa [[aquemènida]] i tota l'Aracòsia fou incorporada. Al final del segle IV aC el rei [[Alexandre el Gran]] va conquerir l'Imperi Persa. Va fundar [[Alexandria d'Aracòsia]], moderna [[Kandahar]], a l'est de la regió històrica de Sistan; a la mort d'Alexandre, i després del període de lluites entre els diàdocs, va quedar en mans dels [[selèucides]], però vers el 180 aC estava en mans del [[regne grec de Bactriana]]. A la segona meitat del segle II aC les tribus [[indo-escites]] o [[sakes]] van assolar el regne de [[Regne Indogrec|Bactriana]]; foren derrotats pels [[parts]] però a la regió es va formar un [[regne Indopart]] dirigit pels [[Suren]], vassalls dels parts, fins vers el 20 dC quan els kushan o [[kushana]] van dominar la regió i van governar fins que al segle III foren derrotats pels [[sassànides]]. [[Sapor I]] (240-270) va formar la província (''shahr'') de Sakastan o Sakastana, [[Turestan]] (o [[Turan]]) i [[Hind]] que abraçava el Sistan, nord del Balutxistan i sud del Balutxistan (fins a la mar). La província fou sovint un feu dels fills del rei. Un quart districte (''kust'') de la província a la part oriental el formaven la Zranka o [[Drangiana]] i la Haraxwat o Aracòsia amb capital a [[Zarang]] ([[Zaranj]]). A la meitat del segle V fou assolat pels huns [[heftalites]]; els sassànides van recuperar la regió vers 565 però abans d'un segle després la van perdre davant els àrabs.

Els musulmans van arribar des de [[Kirman]] el 644 i, dirigits per Asim ibn Amr i Abdullah ibn Umar, van ocupar Zarang; els habitants van fer un tractat amb el califat pel qual van pagar el [[kharadj]], però el domini no va tenir continuïtat. El comandant de l'exèrcit musulmà (acampat al Kirman) Abd Allah ibn Amir (governador del Khorasan) va enviar (652) al-Rabi ibn Ziyad al-Hinthi al Sistan; al-Rabi va creuar el desert entre Kirman i Sistan i va arribar a Zaliq, una fortalesa propera a la frontera de la província; el ''dihaqan'' ''(dikan)'' local es va rendir; al-Rabi va sotmetre altres dues poblacions i el temple de Karkuya ple del foc i un ''[[mobadh]] mobadhan'' i un ''herbadh'' (els rangs més alts del clergat en el [[zoroastrisme]]); al-Rabi va projectar la conquesta de Zaranj que, encara que anteriorment sotmesa, tornava a ser rebel. Entre Zaliq i Zaranj foren ocupades diverses poblacions com Zught, Nasrudh i Sherwadh, sense gairebé lluita. El [[marzban]] de Zaranj, Aparwez, va fer front als enemics però finalment fou derrotat i es va haver de rendir; es diu que quan Aparwez es va presentar a al-Rabi per negociar els termes de la rendició, el general àrab estava assegut al cos d'un soldat mort. Se sap que també hi havia [[nestorians]] i un bisbe de la regió és esmentat al Sínode de Dadisho del 1033. Se sap que hi havia comunitats a [[Bust (Sistan)|Bust]] i Aracòsia i sens dubte a llocs del Sistan. El darrer bisbe cristià del Sistan és esmentat el 1366.

 

{{article principal|Mihrabànida}}

Sistan fou agregat al govern del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] i administrat per germans del xa entre els quals Sam Mirza. Vers el 1577 una nova dinastia local, els kayànides, estretament dependent dels safàvides, va governar Sistan. Els noms dels ''maliks'' són coneguts. A punt de caure la dinastia safàvida, els maliks van quedar gairebé independents i Malik Mahmud ibn Fath Ali Khan (1722-1727) de fet no va tenir relacions amb la dinastia i va governar a Sistan i [[Kuhistan]], en disposar d’una notable força militar. Es va apoderar de part del Khorasan i es va fer coronar el 1723 i dominar Nishapur i Mashhad, però el 1727 fou assassinat per orde de Nadir Khan (després Nadir Shah). A la mort d’aquest el 1747 el Sistan va quedar sota el control d'[[Ahmad Shah Abdali]] (Durrani) que es va casar amb la filla de Malik Sulayman ibn Husayn Khan (1760-1782). Amb el darrer dels ''maliks'' Djalal ad-Din II ibn Bahram Khan (1825-1838), el país va caure en l'anarquia i fou deposat el 1838 pels caps ''sarbandi'' i ''shahraki'' originaris del país. Pèrsia i Afganistan van intentar atreure el territori a la seva orbita fins que el cap ''sarbandi'' Ali Khan es va posar del costat de Pèrsia i es va casar amb una princesa [[Dinastia qajar|qadjar]]. Finalment va ser assassinat el 1858. Llavors els notables es van decantar cap a l’Afganistan però les lluites internes entre la família reial [[Barakzai]] (o [[Barakzay]]) van impedir a l’emir [[Shir Ali]] d’ajudar els elements favorables i el 1865 un exèrcit persa va envair el territori i s’hi va establir un governador que portava el títol de Hashmat al-Mulk, que depenia del governador de [[Kain]] al Kuhistan.

El litigi fronterer entre [[Pèrsia]] i l'[[Afganistan]] amenaçava derivar cap a una guerra. Per evitar-la es va crear la Missió de les Fronteres del Sistan ''(Sistan Boundary Mission)'' el 1872, presidida pel general Sir Frederick Goldsmid, que va acordar la major part del Sistan a Pèrsia però va imposar als perses la retirada de la riba dreta del Helmand. Els dos països van quedar poc satisfets.