[[File:Einthoven ECG3 (CardioNetworks ECGpedia).jpg|thumb|250px|Comparació de dos ECG: de Waller i d'Einthoven,comparats. A'''Nº1''' laapicocardiograma traçao superior,electrocardiograma lade marcaWaller de(límit temps,entre l’apicocardiogramablanc i l’electrocardiogramanegre; '''Nº2 i 3''': Enregistrament millorat de Wallerl’ECG (límitfet entreper blancEinthoven amb l'electròmetre capil·lar modificat. El traçat inferior és l’ECG reconstruït i negre;corregit amatemàticament que té gran semblança amb la partgravació inferiorobtinguda unamb electrocardiogramael galvanòmetre d'Einthoven<ref name="Tampa" /> '''Nº4:''' electrocardiograma modern amb escala mil·limètrica)]]El pacient estava assegut amb els dos braços i la cama esquerra immersos per separat dins d'unes galledes amb una solució salina. Aquestes galledes actuaven com a elèctrodes per conduir el corrent de la superfície de la pell cap al filament. Els tres punts de contacte d'elèctrode sobre aquests membres dibuixaven el que es coneix com a [[triangle d'Einthoven]], un principi encara utilitzat en l'enregistrament de l’[[Electrocardiograma|ECG]] actual. {{sfnp|Bowbrick|Borg|2006|pages=9–10}} <ref> 'ECG Complete', S. Bowbrick i A.N. Borg 2006, Elsevier Limited, Pàgina 10. </ref>
