El Serrallo: diferència entre les revisions

{{Infotaula de districte|de |El Serrallo|

|topònim = El Serrallo

|subtítol = [[Districtes de Tarragona|Districte de Tarragona]]

|fotografia = Plaça del Bisbe Bonet - P1410548ret.jpg

|fotografia_descripció = La plaça del Bisbe Bonet, oberta al port.

|admin_tipus1 = [[Municipi]]

|gentilici = Serrallenc, serrallenca

|població = 10.312<ref>http://www.tarragona.cat/la-ciutat/poblacio</ref>

|any_cens = [[2013]]

}}

'''El Serrallo''' és el [[barri]] marítim de la ciutat de [[Tarragona]], té els seus inicis a mitjan [[segle XIX]], moment en què per a la construcció de la línia de [[ferrocarril]] Tarragona-Reus-Montblanc-Lleida i l'ampliació del [[port de Tarragona]] calgué expropiar els terrenys del costat del sorral, lloc on habitaven els pescadors, que foren desplaçats a la platja de Llatzeret i autoritzats a aixecar casetes, sempre que fossin fetes de fusta i damunt rodes a fi de facilitar-ne el trasllat quan això convingués a les autoritats militars.<ref>{{Ref-llibre|cognom = López Bonillo|nom = Diego|títol = El port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 1986|editorial = La Caixa|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = }}</ref> Aquest es considera l'inici del barri. També a partir d'aleshores és quan es començaria a conèixer el barri com "el Serrallo", nom que prové de la Guerra d'Àfrica 1859-1860.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Garcia Llopis|nom = Vicent M.|títol = El Serrallo. Origen del nom del barri de pescadors de Tarragona|url =|edició =|llengua = català|data = 2018|editorial = Silva|lloc = Tarragona|pàgines = |isbn = }}</ref> No obstant això, Tarragona té una llarga tradició d'activitat pesquera documentada des del [[segle XIII]]; les botigues de mar, barraques de fusta, es documenten des del [[segle XIV]], escampades per la [[platja del Miracle]] i més endavant per la zona de la desembocadura del [[Francolí]]. Durant el [[segle XVIII]] la gent de la mar vivia a l'interior de la ciutat, especialment a la [[Part Alta]]; l'any 1736 hi havia 6 mariners i 27 pescadors amb casa pròpia; no eren tots, els més pobres seguien habitant a la platja que hi havia davant del carrer del mar.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Escoda Múrria|nom = Coia|títol = El Port de Tarragona|url = |edició = |llengua = català|data = 2006|editorial = Lunwerg|lloc = Barcelona|pàgines = 143-144|isbn = }}</ref>