Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Frank bond 1912 louisiana and the louisiana purchase.jpg|right|thumb|200px|La compra del Territori de la Louisiana (mapa de 1812).]]
La '''compra de la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]]''' fou una transacció comercial en forma de [[tractat internacional]] signat el [[2 de maig]] de [[1803]], segons la qual [[França]] vengué als [[Estats Units]] 2.144.476
La compra fou important per a la Presidència de [[Thomas Jefferson]], que es va haver d'enfrontar a algunes resistències internes. Tot i que hi havia dubtes sobre la constitucionalitat de l'operació, Jefferson va decidir comprar la Louisiana per què no li agradava la idea que [[França]] i [[Espanya]] tinguessin el poder de bloquejar l'accés dels comerciants estatunidencs al port de [[Nova Orleans]]. De retruc, aquesta negociació exitosa va obrir per als [[Estats Units]] l'accés a l'[[oceà Pacífic]] (la conquesta de l'[[Far West|oest]]), i va duplicar de cop el seu territori, per la qual cosa constitueix un dels esdeveniments històrics de més grans conseqüències en la [[història Universal]] dels últims dos segles.
Línia 12:
[[Fitxer:Louisiana1804a.jpg|thumb|left|200px|Un mapa de 1804 de la Louisiana, limitada a l'oest per les Muntanyes Rocalloses ]]
El [[1803]] la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] era un territori d'uns 2 milions de
La ciutat de [[Nova Orleans]] controlava el [[riu Mississipí]], per la seva ubicació privilegiada a prop de la desembocadura. Ja s'havien intentat altres ubicacions sense èxit. Per tant, el seu port i tot el curs del riu eren molt importants per al tràfec de productes agrícoles entre les diverses regions dels territoris estatunidencs a l'oest dels [[Apalatxes]]. El [[Tractat de Pinckney]], signat amb [[Espanya]] el [[27 d'octubre]] de [[1795]], concedia als comerciants estatunidencs el "dret de dipòsit" a [[Nova Orleans]], és a dir, que podien utilitzar el seu port per emmagatzemar-hi els productes que s'havien d'exportar. El tractat també els reconeixia el dret a navegar per tot el [[riu Mississipí]], que s'havia convertit en la via imprescindible per al comerç dels territoris occidentals dels [[Estats Units]].<ref>Meinig, D.W., ''The Shaping of America: Volume 2'', Yale University Press, 1993. {{ISBN|0-300-06290-7}}</ref> El [[1798]] [[Espanya]] va revocar el tractat, amb el natural disgust dels estatunidencs, però el [[1801]] el nou governador espanyol [[Juan Manuel de Salcedo]] va restablir el "dret de dipòsit". [[Napoleó Bonaparte]] havia recuperat la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] per a [[França]] el [[1800]], mercès al [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]]<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA692,M1 Tratado de San Ildefonso de 1800], (text complet)</ref> (la Louisiana havia estat colònia espanyola des de [[1762]]). Tanmateix, el tractat fou mantingut en secret, i la Louisiana romangué sota control espanyol fins que el [[30 de novembre]] de [[1803]], només tres setmanes abans de la cessió als [[Estats Units]], [[Espanya]] cedí el control efectiu del territori a [[França]].
|