August Pi i Sunyer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors
m Més dades amb referència i enllaç
Línia 5:
 
== Activitat acadèmica i mèdica ==
EsAugust Josep Carles Pi i Sunyer va néixer al carrer dels Banys Nous de Barcelona, fill del metge Jaume Pi i Sunyer, qui aleshores tenia 21 anys i era natural de [[Roses]], i de la seva cosina i esposa Carolina Sunyer i Quintana, de 25 anys i també natural de Roses,<ref>[https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-6C9W-84?i=1038&wc=QZ7W-X5L%3A335015101%2C335015102%2C335511001&cc=2015324&cat=636896 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1879, número de registre 4095.]</ref> filla del polític [[Francesc Sunyer i Capdevila]]. August Pi i Sunyer es llicencià en [[medicina]] a la [[Universitat de Barcelona]] el [[1899]] i es [[doctorat|doctorà]] a la [[Universitat de Madrid]] el [[1900]] amb una tesi sobre la vida anaeròbica. El 1901 es casà amb Carme Bayo i Puig. Treballà com a professor auxiliar de fisiologia a Barcelona el [[1902]] sota les ordres de [[Ramon Coll i Pujol]], i el [[1904]] obtingué la càtedra de la [[Universitat de Sevilla]]. El [[1906]] presidí la comissió executiva del primer Congrés d'Higiene de Catalunya i el [[1907]] renuncià a la càtedra per tal de tornar a Barcelona dedicar-se a la investigació. El [[1914]] fou nomenat professor de [[fisiologia]] a la facultat de medicina de la [[Universitat de Barcelona]], de la qual el [[1916]] esdevindrà catedràtic numerari.
 
Des d'aleshores fins que marxà a l'exili es va dedicar a la medicina. Creà un centre d'investigació fisiològica al [[Laboratori Municipal de Barcelona]], dirigit per [[Ramon Turró i Darder]], amb qui treballà estretament i de qui es considerà deixeble. Arran dels seus experiments amb animals va fer diversos descobriments sobre els reflexos, els estímuls físics i la seva influència en el moviment respiratori. El dirigí 1920 l'Institut de Fisiologia de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]], on hi creà una escola d'un cert prestigi internacional. El 1912 fundà la [[Societat Catalana de Biologia]] dins de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], fou president de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona]] el 1926-1939, i director de la publicació ''Treballs de la Societat de Biologia'' (1913-1938), on hi publicà la major part dels seus treballs.