Partit Socialista d'Alliberament Nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Resultats electorals: Ampliació de contingut
→‎Fundació i lluita antifranquista: Expansió del contingut
Línia 46:
A l'Assemblea Constituent es va aprovar el document que s'havia presentat al Consell Nacional del FNC del juny del 1968. El document es dividia en tres parts: bases teòriques, estratègiques i tàctiques. A les bases teòriques es definien com a objectius l'expulsió de les forces d'ocupació i la [[independència]]; la unitat dels [[Països Catalans]]; la creació de l'Estat socialista català; i la constitució d'una societat socialista catalana dins una societat socialista internacional. Com a línies estratègiques per a aconseguir-ho es proposaven la conscienciació de la doble opressió nacional i social; i l'organització de la [[Proletariat|classe treballadora]] i d'altres [[Classe baixa|sectors populars]] en la lluita. I es proposaven com a objectiu tàctic l'assoliment d'una [[democràcia]] amb llibertat sindical i [[Vaga|dret de vaga]]; llibertats polítiques d'[[Llibertat d'associació|associació]], [[Llibertat d'expressió|expressió]] i de [[Llibertat individual|garanties individuals]]; llibertats autonòmiques per [[Catalunya]] com, com a mínim, les recollides a l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de Núria]]; i estatuts d'autonomia pel [[País Valencià]] i les [[Illes Balears]]. A més d'aprovar aquest document, també es va utilitzar de base per elaborar una declaració de principis.{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=108-115}}
 
Organitzativament el PSAN es dividia en les bases d'enquadrament, l'Assemblea de Representants i el Consell Executiu. Les bases d'enquadrament estaven formades per diferents fronts de lluita i un servei de [[propaganda]] i estudis, que s'encarrega de les publicacions i els materials. Els fronts que tenia inicialment el PSAN eren el d'[[Estudiant|estudiants]], el [[Sindicat|sindical]], el d'[[ensenyament]] i el de [[Comarca|comarques]] i poc després s'hi afegiria el front de [[Barri|barris]]. L'Assemblea de Representants estava formada per entre 15 i 20 persones que eren elegides pels militants dels fronts que representaven. Es reunien aproximadament un cop al mes. L'Assemblea de Representants elegia el Consell Executiu, que era més reduït. S'encarregava de la direcció política del partit i l'aparell de propaganda en depenia. El primer Consell executiu va estar format per [[Teresa Alabèrnia i Domènech|Teresa Alabèrnia]], [[Joan Josep Armet i Coma|Joan Armet]], [[Salvador Casanova i Grané|Salvador Casanova]], [[Carles Castellanos i Llorenç|Carles Castellanos]], Rafael Castellanos, [[Josep Ferrer i Ferrer|Josep Ferrer]], Enric Padrosa, [[Josep Ribas i Vinyals|Josep Ribas]], [[Blanca Serra i Puig|Blanca Serra]] i [[Pere Terrado Terrado|Pere Terrado]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
Estableixen un nou model organitzatiu:
 
En els primers moments tenia militants a [[Barcelona]] i voltants, el [[Vallès Oriental]], el [[Vallès Occidental]], el [[Maresme]], [[Lleida]], el [[Tarragonès]], l'[[Alt Camp]] i el [[Gironès]]. Malgrat que també tenien contacte amb [[País Valencià|valencians]] i, en menor mesura, [[Mallorca|mallorquins]] i [[Menorca|menorquins]], els primers anys només van tenir militants a [[Catalunya]] i els únics nuclis compactes van ser a [[Barcelona]], al [[Vallès]] i al [[Maresme]]. Durant els primers moments va mantenir entre 50 i 100 militants, principalment [[Estudiant|estudiants]], [[Proletariat|obrers]] autòctons i treballadors del [[sector terciari]]; amb alguns [[Intel·lectual|intel·lectuals]], [[Botiga|botiguers]] i [[Pagès|pagesos]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
* Bases d'Enquadrament, dividides en fronts (estudiants, sindical, ensenyament, comarques i barris) i un servei de propaganda i estudis, que s'encarrega de les publicacions, entre elles, de la seva revista, [[Lluita]], apareguda des d'agost del [[1969]].
[[Fitxer:Antiga-Estelada del PSAN.png|miniatura|Primera estelada del PSAN{{CN}}]]
* Assemblea de representants, comitè central del partit (15 a 20 membres)
L'agost del 1969 van publicar el primer número de ''Lluita'', un butlletí teòric que tractava tant de la situació general com de la línia d'actuació del partit. A la capçalera del primer número hi havia un mapa dels [[Països Catalans]], les consigna [[socialisme]] i [[independència]] i una [[estelada]].{{Sfn|Rubiralta i Casas|1988|pp=116-128|p=}}
* Consell Executiu, encarregat de la direcció política, la coordinació del partit i l'aparell de propaganda. Els primers membres foren [[Josep Ferrer i Ferrer]], Josep Joan Armet, [[Enric Padrosa]], [[Blanca Serra i Puig]], [[Teresa Alabèrnia]], [[Carles Castellanos]], [[Rafael Castellanos]], Salvador Casanova, Pere Terrado i Josep Ribas.
 
Els seus militants eren concentrats a Barcelona, el [[Vallès Oriental]] ([[Granollers]] i l'[[Ametlla del Vallès]]), el [[Vallès Occidental]], el [[Maresme]], [[Lleida]], el [[Tarragonès]], l'[[Alt Camp]] i el [[Gironès]], malgrat els contactes que van mantenir a [[Mallorca]] i [[València]]. Potser tenia entre 50 i 100 militants, principalment estudiants, alguns obrers autòctons, botiguers, pagesos i alguns treballadors del sector terciari.{{sfn|Rubiralta i Casas|1988}}
 
==== Lluita antifranquista ====