Huon de Bordeus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de llibres i altres canvis menors |
|||
Línia 17:
La trama de la narració es pot basar en un comte de Bordeus anomenat realment Seguí ([[Seguí II]]) del segle IX i que tenia un fill anomenat Hug. I la figura de Charlot es basa en [[Carles l'Infant]], fill de Carles el Calb, que va morir en unes circumstàncies similars: en una caçera féu veure que emboscava els seus acompanyants i un d'aquests, Auboin, creient-se atacat de veritat, el va ferir i Carles acabà morint al cap d'un temps de les ferides rebudes.
Però la innovació més important de la cançó és tot l'episodi central, amb la figura del rei de les fades Oberon. Per a aquesta figura, presentada en la cançó com a fill de [[Juli Cèsar]] i la fada [[Morgana]], nan però d'una gran bellesa, amb poders màgics (coneix els pensaments, es pot traslladar màgicament, pot decidir el dia de la seva mort) i posseïdor d'objectes màgics (el corn, la copa), s'han buscat antecedents en les tradicions cèltiques i germàniques.
Aquesta cançó de gesta va ser objecte d'una prosificació, escrita en el segle XV però conservada només en la versió impresa de 1515; aquesta prosificació es va traduir a l'anglès també el segle XVI (1540) per Sir John Bourchier, lord Berners, i fou a través d'aquesta versió que [[Shakespeare]] conegué la figura del nan que utilitzà en ''El [[somni d'una nit d'estiu]]''.
| |||