Ressonància mecànica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: col locar
Es desfà la revisió 21657638 de Langtoolbot (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 5:
Aquest efecte pot ser destructiu en alguns materials rígids com el got que es trenca quan una soprano canta i arriba i sosté la freqüència de ressonància d'aquest. Per la mateixa raó, no es permet el pas per ponts de tropes marcant el pas, ja que poden entrar en ressonància i ensorrar.
 
Una forma de posar de manifest aquest fenomen consisteix a prendre dos [[diapasó|diapasons]] capaços d'emetre un so de la mateixa [[freqüència]] i col·lol latslocats pròxims l'un de l'altre, quan fem vibrar un, l'altre emet, de manera espontània, el mateix so, pel fet que les [[ona sonora|ones sonores]] generades pel primer pressionen través de l'aire al segon.
La freqüència natural de ressonància d'un sòlid rígid es determina segons les lleis de la dinàmica dels petits moviments. Segons aquesta, donat un sòlid rígid, és possible determinar la posició d'equilibri estable d'aquest, aplicant per a això el criteri de Sylvester a la funció potencial (que comprèn els potencials gravitatoris, elàstics ,...). Un cop determinada la posició d'equilibri estable, a la matriu de l'Hessiana emprat per a això en el criteri de Sylvester se li dirà matriu de rigidesa [K], i, si es defineix la matriu de masses [M] com aquella que té per elements AII el doble dels coeficients dels quadrats de les coordenades generalitzades que apareixen en l'energia cinètica del sistema en l'equilibri, i aji = AIJ com els coeficients dels elements de l'energia cinètica que comparteixen dues coordenades generalitzades, llavors el determinant de [K]-w^2 * [M] igualat a zero ens permet aclarir les freqüències naturals del sistema.