La Pobla de Benifassà: diferència entre les revisions

== Història ==

La Tinença o Setena de Benifassà, està formada per set localitats (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes, i la Pobla de Benifassà); va pertànyer en feu a l'Abat del Monestir, actualment ocupat per monges cartoixes de l'Orde de Sant Bru únic a [[Espanya]].

 

Durant l'època musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupava al recer del castell de ''Beni Hassan'', que fou conquerit per [[Jaume I]] (1208-1276), el qual ordenà construir el primer monestir del [[Cister]] al [[País Valencià]]; fou l'abat del monestir, [[Berenguer de Concavella]], amb una carta pobla de l'[[11 de gener]] del [[1261]], sobre els llogarets de Bel·loc i Albari, qui va fundar el poble que històricament es mantingué dintre de la Tinença, o Setena, de Benifassà.

 

=== [[el Boixar]] ===

Aquesta pedania de la Pobla de Benifassà també va pertànyer a la Tinençia de Benifassà, ja que, després de la conquesta cristiana del segle XIII, era patrimoni del monestir d'aquest nom. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasc d'Alagó]] va realitzar una primera repoblació juntament amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de [[Domènec Berenguer]]. En [[1463]] va quedar totalment despoblada a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]]. És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acords municipals sobre ús del terme. Va ser zona d'actuació [[carlista]] durant el segle XIX.

 

=== [[Fredes]] ===

És el poble més septentrional del [[País Valencià]] i es troba a 1.090 m. d'altitud. Històricament, va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó el [[15 de març]] de [[1236]], juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en [[1266]], amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en [[1463]], i també en temps de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En [[1977]] va ser annexionat a la Pobla de Benifassà. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolàstica, en la qual es va establir una comunitat cistercenca procedent del Monestir de Poblet, en [[1233]], aprofitant el castell que els musulmans anomenaven de ''Beni-Hazà''. En [[1250]] els monjos es van traslladar a les noves dependències, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'església va ser acabada en [[1276]] i a partir d'aquí el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d'esplendor i altres de penúries, fins que les guerres de la [[Guerra del Francès|Independència]] i de [[Guerra de Successió Espanyola|Successió]] van acabar arruïnant-lo. Després de l'exclaustració de [[1834]] va ser ocupat pels carlistes, i [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] va convertir les seves dependències en hospital de sang i camp de concentració. Tot això va ser causa de dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En [[1931]] va ser declarat Monument Nacional. Actualment és propietat de l'orde de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'[[Espanya]], després de la reconstrucció realitzada per la Diputació de Castelló.