La Goleta: diferència entre les revisions

'''La Goulette''' (en [[àrab]] '''حلق الوادي''', ''Ḥalq al-Wādī'') és una ciutat de [[Tunísia]], uns 7 km a l'est de [[Tunis]], a la [[governació de Tunis]], a la costa, però a tocar per l'altre costat del [[llac de Tunis]]. Té una població de 28.407 habitants (2004) i és el [[Port de la Goulette|principal port]] de Tunísia (a més, és al costat del port comercial de [[Radès]]). El nom deriva de l'àrab ''Halq al-Wādī'' ("gorga del riu"), nom donat a un canal de 28 metres pel qual el llac de Tunis comunica amb el [[golf de Tunis]]. És capçalera d'una delegació formada per La Goulette, [[Kheireddine]] i [[Le Kram]], tres ciutats contínues que van des del port cap al nord fins a les anomenades ''Portes'' ''Púniques'', un pas que porta a [[Cartago]]. Els terrenys de la Fira Internacional de Tunis son part d'aquesta delegació, i se situen al nord-oest de La Goulette, no lluny de la vora del llac de Tunis.

 

 

El [[1534]], [[Khayr al-Din]] es va apoderar de la Golette i de Tunis, que estaven en mans dels hàfsides. El [[1535]], fou conquerida pels espanyols, que hi van construir una fortalesa coneguda per ''la Carraca'', que encara existeix, i que fou engrandida en temps de Felip II, quan s'hi va construir una gran ciutadella; evacuada pels espanyols l'agost del [[1574]], davant l'atac dels turcs dirigits per Sinan Pasha i Ildj Ali, els turcs la van ocupar i van engrandir la fortalesa, però van demolir les altres parts de la ciutadella. Durant dos segles, fou un niu de pirates i va patir algun bombardeig de flotes europees. Amb el bei Hammuda (1782-1814), se'n van completar les fortificacions. Al segle XVIII, hi van emigrar alguns italians (sicilians) i maltesos, per treballar en el port. El [[1826]], el viatger Nyssen va informar d'un segon fort al sud del primer, i diverses bateries. El bei Ahmed (1837-1855) va construir un arsenal i un palau d'estiu. El [[1860]], es va signar el tractat de la Goleta o La Goulette, entre Tunísia i Itàlia, que va encoratjar l'emigració italiana. Un barri de la ciutat es va dir ''Petita Sicília''. Llavors, era el primer port de Tunísia i el visitaven 600 vaixells a l'any. Una via fèrria fins a Tunis es va obrir el [[1872]]. Des del [[1893]], fou considerat el port de Tunis. El [[1926]], tenia 7.400 habitants (4.000 europeus i 2.000 jueus) i el [[1956]] eren 26.300 (3.300 jueus i 10.150 europeus, quasi tots els quals van sortir cap a Israel o França en els anys següents).