Delta fluvial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m |thumb|right -> |miniatura
Línia 10:
 
== La morfologia i l'estructura sedimentària ==
[[File:Delta sezione longitudinale.png|thumb|rightminiatura|Secció longitudinal ideal d'un delta.{{#tag:ref|La imatge, que es mostra aquí per ser particularment didàctica, és específic per al ''delta «Gilbert»''. En molts casos (per exemple en el cas dels deltes digitats i lobulats), els deltes presenten una geometria interna molt més complexa, fins i tot si la dinàmica de la deposició i els elements morfològics i geomètrics són substancialment similars.|group=Nota}} Si tallem un delta en la direcció del corrent, veiem una sèrie de capes inclinades cap al mar (o cap a la conca) dipositats en diferents moments (t<sub>1</sub> - t<sub>n</sub>) per obra del corrent fluvial. En cada capa, dipositada en un instant particular, la [[granulometria]] (és a dir, la mida de les partícules de sediment) tendeix a disminuir de terra cap al mar: tenim [[Sorra|sorres]] i [[Grava|graves]] a la plana deltaica, al front deltaic hi ha [[Llim|llims]], i al prodelta hi ha [[Argila|argiles]].]]
 
La imatge de la dreta{{sfn|Ricci Lucchi|1980|pp=''139''|loc=Part III, fig. 74 <small>(modificada)</small>}} és una secció geològica ideal en la direcció longitudinal (paral·lela a la direcció predominant dels corrents del riu) d'un delta.
Línia 24:
== La formació d'un delta ==
Un ''delta marí'' està format per la combinació dels processos fluvials ([[sedimentació]] i corrents fluvials) i del processos marins (acció de les [[Ona marina|ones]], [[corrent costaner|corrents costaners]] i [[Marea|marees]]) en condicions ambientals, tant en la superfície de l'aigua com per sota.
[[File:Delta types.png|thumb|rightminiatura|Formes dels deltes associades als dipòsits de sediments. El predomini dels processos fluvials (sediments) tendeixen a formar ''deltes digitats'' i ''deltes lobulats''.<ref name="Enciclopedia"/> Augmentant la importància dels processos marins (onades i corrents costaneres) es formen deltes en forma de ''cúspide'' i de forma ''arquejada''. Amb la presència de grans marees es formen ''delta-estuaris'' i ''estuaris'']]
 
De fet, la morfologia i la mida d'un delta depenen de múltiples factors:<ref name="Enciclopedia" />{{sfn|Ricci Lucchi|1980|pp=''121-122''|loc=Part III, cap. 5 <small>(modificat i simplificat)</small>}}
Línia 50:
 
== El règim de cabals ==
[[File:Delta flusso regime.png|thumb|rightminiatura|En períodes d'escassetat de càrregues en suspensió al corrent del riu entrant ''(durant l'[[estiatge]])'' dóna lloc a un ''flux hipopícnic'' (amb menor densitat que les aigües de la conca), que deposa els sediments per [[decantació]] ''<small>(imatge superior)</small>''</center><br />En èpoques de pluges (en [[riuades]]), la càrrega del corrent del fons del riu dóna lloc a un ''flux hiperpícnic'' (més dens que les aigües de la conca), amb la deposició de sediments gruixuts tipus [[turbidita]] ''<small>(imatge inferior)</small>'']]
 
En general, el cabal hidràulic i el tipus de càrrega de sediments contingut en l'aigua es veuen afectats per l'[[Estació de l'any|estacionalitat]], amb l'alternança de [[Règim fluvial|règims]] d'[[estiatge]] (durant la temporada menys plujosa) amb de [[Inundació|riuades]] (en l'època de pluges). Aquesta estacionalitat pot tenir un impacte significatiu en la sedimentació.
Línia 61:
== L'ambient sedimentari ==
El delta fluvial és un [[ambient sedimentari]] molt complex, amb diversos subambients:{{sfn|Ricci Lucchi|1980|pp=''126-136''|loc=Part III}}{{sfn|Selley|1985|pp=''114-118''}}
[[File:Delta map.png|thumb|rightminiatura|Mapa d'un delta ideal amb els principals [[ambient sedimentari|ambients sedimentaris]] ''<small>(Explicació en el text)</small>'']]
* Superficial
**''plana deltaica''
Línia 159:
== La comunitat biològica ==
{{Vegeu també|Zona humida}}
[[File:NIEdot374.jpg|thumb|rightminiatura|Un dibuix de 1902 amb quatre espècies representatives d'aus típiques de les zones humides i recurrents en el medi del delta <small>(d'esquerra a dreta)</small>: un [[Ardea purpurea|agró roig]], una [[Platalea leucorodia|becplaner]], un [[Phoenicopterus roseus|flamenc rosat]] i una [[Ciconia ciconia|cigonya blanca]]]]
Els deltes dels rius són [[Ecosistema|ecosistemes]] de gran importància, la llar de moltes [[Espècie|espècies]] d'[[Animal|animals]] i [[Planta|plantes]]. És un mitjà molt complex i estructurat {{#tag:ref|El fang, la barreja d'aigües, i les diferents temperatures, salinitats i terboleses creen unes condicions i [[Hàbitat|hàbitats]] únics, explotats per algunes espècies durant tota la seva vida o part del seu [[cicle biològic]].|group=Nota}} que permet la contigüitat de les comunitats tant marines i com continentals, sovint amb el desenvolupament d'adaptacions específiques.{{#tag:ref|Considerem, per exemple, entre els [[mamífers]], el [[dofí del Plata]], el [[dofí]] del [[Riu de la Plata]].|group=Nota}}
 
Línia 183:
 
== Interessos econòmics ==
[[File:STS61C-42-72 (north).jpg|thumb|rightminiatura|El delta del [[Riu Níger|Níger]]. La part de la plana deltaica afectada per la marea està estabilitzada pel creixement exuberant dels [[manglars]], i la regularitat del contorn de l'aparell deltaic emergit és interromput i segmentat per la presència d'una ''«[[growth fault]]»'' (falla de creixement) que desplaça el front deltaic]]
 
Els deltes proporcionen principalment vastes extensions de terres cultivables i edificables. Gran part de la població costanera del món viu en zones deltaiques, com el delta del [[Riu Níger|Níger]], [[Bengala]] i el [[delta del Nil]]. Però aquestes àrees, per la naturalesa de l'ambient deltaic, són inestables i sovint estan amenaçades per inundacions fluvials o marines i sotmeses a un alt risc [[Hidrogeologia|hidrogeològic]], donant lloc als factors ambientals i [http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0009640 antropogènics] que es detallen en els apartats anteriors.