Química inorgànica: diferència entre les revisions

'''A:''' el [[diborà]] presenta [[enllaç de tres centres i dos electrons|uns enllaços poc usuals]]<br />

'''B:''' el [[clorur de cesi]] té una [[estructura cristal·lina]] arquetípica<br />

 

=== Compostos bioinorgànics===

{{AP|Química bioinorgànica}}

Per definició, els compostos bioinorgànics ocorren en la natura, perà el subcamp també inclou espècies antropogèniques com [[contaminant]]s (per exemple [[metilmercuri]]) i drogues (per exemple [[cisplatí]]).<ref>S. J. Lippard, J. M. Berg “Principles of Bioinorganic Chemistry” University Science Books: Mill Valley, CA; 1994. {{ISBN|0-935702-73-3}}. (en anglès)</ref> El camp, que incorpora molts aspectes de la bioquímica, inclou molts tipus de compostos com, per exemple, els fosfats a l'ADN, i també complexos metàl·lics que contenen lligands que van des de les macromolècules biològiques –[[pèptid]]s– fins espècies com l'[[àcid húmic]] i l'[[aigua]]. Tradicionalment, la química bioinorgànica se centra en la transferència d'electrons (i energia) en proteïnes. La química inorgànica medicinal proposa l'estudi tant d'elements essencials com no essencials amb aplicacions en diagnosis i teràpies.

 

===Compostos d'estat sòlid===

{{AP|Química de l'estat sòlid}}

Aquest camp important es centre en l'[[estructura química]],<ref>Wells, A.F. (1984). Structural Inorganic Chemistry, Oxford: Clarendon Press. (en anglès)</ref> els enllaços i les [[propietat física|propietats físiques]] dels materials. En la pràctica, la química inorgànica de l'estat sòlid fa servir tècnica com la [[cristal·lografia]] per poder entendre les propietats que resultes de les interaccions col·lectives entre les subunitats del sòlid. En la química de l'estat sòlid s'estudien els metalls i els seus [[aliatge]]s o derivats intermetàl·lics. Els camps relacionats són la [[física de la matèria condensada]], la [[mineralogia]] i la [[ciència de materials]].

 

=== Teories qualitatives ===

La química inorgànica s'ha beneficiat en gran manera de les teories qualitatives. Aquestes teories són més senzilles d'aprendre perquè requereixen pocs coneixements previs de teoria quàntica. Entre els compostos de grups principals, la [[teoria RPECV| teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència]] prediu (o racionalitza) l'[[estructura química|estructura]] dels compostos dels grups principals; per exemple, explica per què l'NH₃ és piramidal mentre que el ClF₃ té forma de T. Pels metalls de transició, la [[teoria del camp cristal·lí]] permet comprendre el magnetisme de molts complexos simples, com ara per què el [[ferricianur|[Fe^III(CN)₆]³⁻]] té un sol electró desaparellat, mentre que el [Fe^III(H₂O)₆]³⁺ en té cinc.

 

=== Teoria de grups simètrics moleculars ===

Un tema central de la química inorgànica és la teoria de la [[simetria molecular]].<ref>Cotton, F. A., Chemical Applications of Group Theory, John Wiley & Sons: New York, 1990. (en anglès)</ref> La [[teoria de grups]] matemàtica proveeix la química inorgànica del llenguatge per a descriure les formes de les molècules segons la seva [[grups de punts en tres dimensions|simetria de grup de punts]]. La teoria de grups també permet la factorització i simplificació dels càlculs teòrics.