Benefici econòmic: diferència entre les revisions

 

=== A mercats competitius i disputats ===

El benefici econòmic no apareix a la [[competència perfecta]] a l'equilibrio de llarg termini; si aparegués, hi hauria un incentiu a què entrin empreses noves al sector econòmic, recolzat per una absència de [[barreres a l'entrada]] fins que ni hi hagués un benefici econòmic.<ref name="lipsey" /> A mesura que empreses noves entren al sector econòmic, incrementen l'oferta del producte disponible al mercat, i aquestes empreses noves es veuen forçades a fiar un preu més baix per convèncer els consumidors a comprar l'oferta addicional que aquestes noves empreses estan oferint, atès que totes les empreses competeixen pels consumidors (Vegeu la [[Monopoli|discussió sobre la persistència]] dels beneficis del monopoli).<ref name="Essentials">Chiller, 1991.</ref><ref name="MicroTheory">Mansfield, 1979.</ref><ref name="IntermediateMicro">LeRoy Miller, 1982.</ref><ref name="IndustrialOrg">Tirole, 1988.</ref> Les empreses establertes dins d'un sector econòmic s'enfronten a la pèrdua dels seus clients a favor de les empreses que entren al sector econòmic, i es veuen així forçades a abaixar els seus preus per igualar els preus més baixos fixats per les empreses noves. Entraran noves empreses fins que el preu del producte baixi fins al punt que s'igualen al cost mitjà de producció, i tot el benefici econòmic desapareix.<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" /> Quan passa això, els agents econòmics fora del sector econòmic no troben cap avantatge de crear noves empreses per entrar al sector econòmic, l'oferta del producte deixa de créixer, i el preu carregat al producte s'estabilitza, al voltant d'un [[Equilibri econòmic|equilibri]].<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" /><ref name="IntermediateMicro" />

 

 

=== A mercats no competitius ===

El benefici econòmic és tanmateix molt més prevalent a mercats no competitiu, com ara al [[monopoli]] perfecte o a la situació d'[[oligopoli]]. A aquests escenaris, les empreses individuals tenen algun element de poder de mercat: Tot i que els monopolistes estan restringits per la [[Demanda (economia)|demanda del consumidor]], no són acceptadors de preus, sent en canvi fixadors de preus o quantitats. Això permet a l'empresa fixar un preu que és més alt que el que es podria trobar a un sector econòmic similar però més competitiu, permetent-los un benefici econòmic tant a llarg com al curt termini.<ref name="Essentials" /><ref name="MicroTheory" />

 

Molt freqüentment els governs intentaran intervenir els mercats no competitius per fer-los més competitius. La [[Dret de la competència|llei de la competència]] dels Estats Units i d'altres països es van crear per prevenir que les empreses dominants puguin usar el seu poder econòmic per crear artificialment barreres a l'entrada que necessiten per protegir el seu benefici econòmic.<ref name="MicroTheory" /><ref name="IntermediateMicro" /><ref name="IndustrialOrg" /> Això inclou el ús de [[preus predatoris]] envers competidors de dimensió menor.<ref name="Essentials" /><ref name="IndustrialOrg" /><ref name="EconDictionary"/> Per exemple, als Estats Units [[Microsoft]] es va inculpar inicialment per no respectar les lleis de competència i per comportar-se de forma no competitiva per formar una barrera a l'entrada d'aquest tipus al ''[[Cas dels Estats Units contra Microsoft]]''; després d'un recurs basat en aspectes tècnics, Microsoft va acceptar un acord amb el Departament de Justícia en el qual va acceptar procediments estrictes d'inspecció i requeriments explícits<ref name="MSCourtSettlement">[http://www.justice.gov/atr/cases/f200400/200457.pdf "United States of America, Plaintiff, v. Microsoft Corporation, Defendant", Final Judgement], Civil Action No. 98-1232, November 12, 2002.</ref> dissenyats per prevenir aquest comportament predatori. Amb barreres més reduïdes, van entrar noves empreses al mercat, fent que l'equilibri de llarg termini fos més proper a una indústria competitiva, sense benefici econòmic per a les empreses.

 

Si un govern pensa que no és pràctic tenir um mercat competitiu, com per exemple en el cas d'un [[monopoli natural]], intentarà a vegades regular el mercat no competitiu existent mitjançant el control del preu que l'empresa carrega pel seu producte.<ref name="MicroTheory" /><ref name="IntermediateMicro" /> Per exemple, l'antic monopoli (regultar) AT&T, que existia abans que els tribunals ordenessin la seva divisió, havia d'obtenir aprovació del govern per incrementar els seus preus. El govern examinava els costos del monopoli, i determinava si el monopoli podia incrementar els preus i si el govern pensava que el cost no justificava un preu més alt no aprovava el preu. Tot i que una empresa regulada no té un benefici econòmic tan gran com tindria en una situació no regulada, pot encara fer uns beneficis clarament per sobre que el que pot fer una empresa realment competitiva.<ref name="IntermediateMicro" />