Gabriel Metsu: diferència entre les revisions

{{infotaula persona}}

'''Gabriel Metsu''' ([[Leiden]], gener de [[1629]] - [[Amsterdam]], enterrat el [[24 d'octubre]] de [[1667]]), va ser un [[pintor]] [[Països Baixos|meerlandès]] que va viure a Leiden la major part de la seua vida. Era fill del pintor flamenc Jacques Metsu (c.1588-1629), qui també va passar la major part de la seua vida a Leiden, on es va casar tres vegades. El darrer d'aquests casaments va tenir lloc l'any 1625, amb Jacomijntje Garniers, viuda d'un altre pintor i amb tres fills d'aquell matrimoni, i que va ser la mare de Gabriel.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.77|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>

 

Amb un èxit sorprenent, Metsu va saber combinar amb meravellosa versatilitat les escenes populars de la taverna o el mercat amb la representació de les classes benestants i la seua vida social. En aquest sentit, les lliçons de Rembrandt sembla que van influir-lo pregonament. Els mateixos principis de tractament de la llum i l'ombra que hom aprecia a la seua obra d'acadèmia ''Dona sorpresa en adulteri'' van ser aplicats a temes de naturalesa considerablement diferent. Un grup en una sala de recepció, una sèrie de grups en la plaça del mercat, o una figura aïllada en la penombra d'una taverna o una sala, van ser tractats amb la major de les fortunes pel que fa a la gradació de la llum, la calidesa tonal que impregna cada element i, en definitiva, l'estudi de les textures, arribant a igualar les fites aconseguides en aquest terreny per [[Gerard ter Borch|Ter Borch]] o [[Gerard Dou]], o bé, en l'acabat i el vigor, per [[Pieter de Hooch|De Hooch]].

 

 

Una de les seues millors obres de maduresa és ''La plaça del mercat d'Amsterdam'', al [[Louvre]], respecte a la qual és difícil distribuir els elogis en la correcta proporció, perquè es tracta d'una obra excel·lent des de diversos punts de vista: el moviment característic i l'acció del ''dramatis personae'', l'elecció dels rostres, l'expressió i els gestos, i la textura dels elements representats. Igualment excel·lents, però anteriors, són el ''Caçador'' (datat el 1661) i la ''Taverna'' (també de 1661) als museus de La Haia i de Dresden respectivament, així com ''El venedor d'aviram'', també a Dresden, amb la signatura del pintor i la data de 1662.