Fusell metrallador: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Machine gun DP MON.jpg|thumb|'''Fusell metrallador''' soviètic Degtiariov (1928)]]

En entreguerres es desenvolupa una segona generació de fusells metralladors, entre els quals cal destacar el Degtiariov DP soviètic ([[1928]]); el Breda italià ([[1930]]); el revolucionari Solothurn suís ([[1930]]), base de l'[[MG 34]] alemany (amb la seva derivació, la metralladora lleugera MG 42); i l'escola txecoslovaca, en particular, el model ZB 26, especialment cèlebre en la versió adaptada per a l'exèrcit britànic, coneguda com a Bren ([[1938]]).

 

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] el fusell metrallador fou usat àmpliament com a suport eficaç a l'avenç de la infanteria. [[Fitxer:MG34.jpg|thumb|'''Fusell metrallador''' alemany MG 34, amb trípode i sense]]

 

En la postguerra hi hagué molts exèrcits que desdenvoluparen models inspirats en l'MG 42 alemany; fou el cas de la RFA, Àustria, Suïssa, Espanya, Bèlgica, els EUA, etc. L'exèrcit britànic conservà el Bren com a fusell metrallador reglamentari fins al 1992. L'URSS engegà una nova línia amb l'RPK (1961), emparentat amb el [[fusell d'assalt]] [[AK-47|Kalàixnikov]]. En dècades posteriors han sorgit noves generacions de fusell metrallador, de disseny i prestacions cada cop més sofisticats.

En certa manera el fusell metrallador té la competència de la [[metralladora]], més pesant, del [[subfusell]], més lleuger, i, també, del [[fusell d'assalt]]. De tota manera, avui dia continua essent indispensable en el paper de suport a la infanteria mitjançant tir de cobertura.