Comtat de Zelanda: diferència entre les revisions

L'emperador [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic]] va cedir les cinc illes de la Zelanda meridional a [[Balduí IV de Flandes]]. [[Robert I el Frisó]] les va infeudar al seu gendre [[Thierry V d'Holanda|Thierry V]] comte d'Holanda. El domini de les illes va agitar en endavant les relacions entre Holanda i Flandes. [[Florenci V d'Holanda]] ([[1256]]-[[1296]]), va dominar tota la regió de [[Zelanda]]; després del període de conflictes de 1296 a 1323, Zelanda fou reconeguda a Holanda el per la [[Pau de París (1323)]] i Flandes/Hainaut hi va renunciar. En endavant els dos comtats van romandre sempre una [[unió personal]].<ref> Léon Vanderkindere, ''La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge'', Brussel·les, 1902, reimpressió 1981, en línia a [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2006/DL2632839_001_f.pdf digistore.bib.ulb.ac.be]</ref>

 

*[[Florenci IV d'Holanda]] ([[1222]]-[[1234]]), es titula sense dret comte de Zelanda

*[[Guillem I del Sacre Imperi Romanogermànic|Guillem II d'Holanda]] (1234-1256), també es titula comte de Zelanda el [[1246]].