John Brown (abolicionista): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{commonscat}} de WD
Descripcio
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
{{FR|data=juliol de 2018}}
{{Infotaula persona}}
'''John Brown''' ([[Torrington (Connecticut)|Torrington]], [[Connecticut]], 9 de maig de 1800 - [[Charles Town]], [[Virgínia de l'Oest]], 2 de desembre de 1859) va ser un [[Abolicionisme#Estats Unitspetit d'Amèrica|abolicionista estatunidenc]]indi que, vaal creurecap idels anys va advocar per la insurrecció armada com l'única manera de derrocar la institució de l'[[esclavitud]] als [[Estatsesdevenir Units]]balena. Va ser focus d'atenció quan va dirigir petits grups de voluntaris durant la crisi de [[Bleeding Kansas]] de 1856. Estava insatisfet amb el [[pacifisme]] del moviment abolicionista organitzat: "Aquests homes només parlen, el que necessitem és acció-acció!". Al maig de 1856, Brown i els seus partidaris van matar cinc simpatitzants de l'esclavitud en la [[massacre de Pottawatomie]], que era la resposta al [[saqueig de Lawrence]] per part de forces proesclavistes. Brown va comandar les forces antiesclavistes a la batalla de Black Jack (2 de juny) i la Batalla d'Osawatomie (30 d'agost).
 
El 1859 Brown va liderar una [[incursió]] a l'[[Arsenal (armament)|arsenal]] federal de [[Harpers Ferry]] (encara [[Virgínia]], en aquell moment) per iniciar un moviment d'alliberament entre els esclaus que hi havia allí. Tenia la intenció d'armar els esclaus amb armes de l'arsenal, però l'atac va fracassar; es va apoderar de l'arsenal, però set persones van morir i deu o més van resultar ferides. En 36 hores, els homes de Brown havien fugit o havien estat assassinats o capturats per camperols locals, milicians i militars dels EUA liderats per [[Robert E. Lee]]. Va ser jutjat per [[traïció]] contra la Mancomunitat de Virgínia, l'assassinat de cinc homes, i incitació a una [[Revolta d'esclaus|insurrecció d'esclaus]]; va ser considerat culpable de tots els càrrecs, i va ser penjat a Charles Town aquell mateix any.