Illes Banda: diferència entre les revisions

Les '''illes Banda''' formen un arxipèlag d'illes volcàniques d'Indonèsia que pertanyen a la província [[indonèsia]]] de [[Província de les Moluques|Maluku]]] . Es troben al [[mar de Banda]]], al sud-est de l’illa Ambon, a 140 km al sud de [[Seram|Ceram]]]. Abasten una superfície de 44 km². La població de l’arxipèlag és d’uns 14.000 habitants.

Abans de l'arribada dels europeus, Banda tenia una forma de govern [[Oligarquia|oligàrquic]]] dirigida per 'orang kaya' ('homes rics') i el bandanès tenia un paper actiu i independent en el comerç a tot l'arxipèlag. <Ref name = "RICKLEFSp24"> {{cite book | últim = Ricklefs | primer = M.C. | title = A History of Modern Indonesia since c.1300, 2nd Edition | editor = MacMillan | any = 1991 | ubicació = Londres | pàgina = 24 | isbn = 978-0-333-57689-2}} </ref> Banda era l'única font mundial de [[nou moscada]]] i [[maça (espècia) | maça]]], espècies utilitzades com a aromatitzants, medicaments i conservants. agents que en aquell moment eren molt valorats als mercats europeus. Van ser venuts per comerciants [[àrabs]] a la República de Venècia per venir per preus desorbitats. Els comerciants no van divulgar la ubicació exacta de la seva font i cap europeu va poder deduir la seva ubicació.

Els primers relats escrits de Banda són a '' Suma Oriental '', un llibre escrit pel [[Portugal|portuguès]]] [[boticari]]] [[Tomé Pires]]] que es va assentar a [[Malaca]]] des del 1512 a 1515 però va visitar Banda diverses vegades. En la seva primera visita, va entrevistar els portuguesos i els més coneguts de Malaca. Va estimar que la població del començament del segle XVI era de 2500-3000 habitants. Va informar que el Bandanès formava part d'una xarxa de comerç a tota Indonèsia i dels únics comerciants nadius malukans de llarg abast que portaven càrrega a Malaca, tot i que els comerciants de [[Java]]] també feien enviaments a Banda.

A part de la producció de nou moscada i maça, Banda mantenia un important comerç [[entrepôt]]]; els productes que es desplaçaven a través de Banda incloïen grans de [[Ternate]]] i [[Tidore]]] al nord, [[ocell del paradís]]] plomes de la regió [[Illes Aru | Illes Aru]]] i [[Nova Guinea Holandesa|Nova Guinea]]], escorça massoi per a medicaments i estalvis tradicionals. A canvi, la Banda rebé predominantment arrossos i draps; és a dir, cotó lleuger '' [[batik]]] '' de [[Java]]], '' [[Calico (tèxtil) | calicoes]]] '' d'[[Índia]]] i '' [[ikat]]] '' dels [[Lesses Sundas]]]. El 1603, un tela de mida mitjana de qualitat era intercanviada per divuit quilograms de nou moscada. Alguns d’aquests tèxtils es van vendre a la venda, i van acabar a [[Halmahera]]] i [[Nova Guinea]]]. El "ikat" de Coarser del Lessas Sundas es comercialitzava a [[sago]]] de les [[illes Kei]]], [[Regions illes Aru | Aru]]] i [[Seram]]].

Els portuguesos es van annexionar les Illes Banda el 1511 <ref>{{Ref-publicació|llengua=fr|publicació=Courrier international|data=2013-11-03|url=https://www.courrierinternational.com/article/2013/11/03/ile-de-run-contre-manhattan-la-guerre-de-la-noix-de-muscade|consulta=2018-03-31}}</ref> mentre que els anglesos van establir un fort a Banda el 1601. Els holandesos van expulsar els portuguesos el 1605 i el 1607, la COV ( [[Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals|Companyia Holandesa de les Índies Orientals]]] ) va enviar a Neira un cert Verhoef amb la missió d’imposar el monopoli holandès al comerç d’espècies. El balanç de poder els és desfavorable, els habitants acceptaren les condicions dels holandesos i la construcció del fort de Bèlgica. Verhoef fou tanmateix assassinat el 1609 amb 45 dels seus homes.

El [[1621|1621,]]] Jan Pieterszon Coen, governador general de la COV, arribà al capdavant d'una expedició punitiva durant la qual massacrà la població de l'illa. Els anglesos i holandesos disputaren llavors les illes, que canviaren de mans diverses vegades fins al 1814, data de la signatura del [[Tractat de París (1814)|tractat de París]]], que reconegué la sobirania holandesa.

Fitxer:Fort Belgica 01.JPG|El [[Fort Belgica|fort de Bèlgica]]] .

[[File:Karta_ID_Maluku_isl.PNG||miniatura| Les Illes Banda a les [[Moluques]]] . ]]]

L'arxipèlag s'estén d'est a oest a [[Mar de Banda|la banda de mar]]] i inclou deu illes, entre les quals hi ha un grup principal de tres illes al centre de l'arxipèlag. Aquest petit grup inclou el grup més nombrós de Banda Besar, així com l'illa volcànica de Banda Api i l'illa de Banda Neira, on es troba la seu del districte del mateix nom.

|[[File:Bandaneira-0039.JPG|100x100px]]]

|[[File:COLLECTIE_TROPENMUSEUM_Veilige_ligplaats_voor_schepen_te_Banda_Neira_TMnr_3728-863.jpg|100x100px]]]

| • ''Gunung Api'' <ref group="nota">« montanya de foc » en [[malai]]]</ref> .

|[[File:BandaVolcano.JPG|100x100px]]]

| • L’illa més occidental de l’arxipèlag; <br />• L'illa "va intercanviar" la de [[Manhattan]]] pel [[tractat de Breda]]] el 1667 <ref name=":0">{{Ref-web|nom=UNESCO World Heritage|títol=The Historic and Marine Landscape of the Banda Islands - UNESCO World Heritage Centre|url=http://whc.unesco.org/en/tentativelists/6065/|obra=whc.unesco.org|consulta=2018-03-31}}</ref> .

|[[File:Run,_Banda_islands,_Maluku,_Indonesia.jpg|100x100px]]]

El sòl volcànic de les illes Banda ha permès el cultiu de [[Arbre de la nou moscada|nou moscada]]], que és una planta autòctona. Altres productes de l’arxipèlag són els [[Clavell d'espècia|grans]]], els [[Coco|cocos]]], la tapioca, les fruites i verdures i els préssecs.

També hi ha moltes sargantanes endèmiques com la Gehyra marginata, el gegant Hamahera gecko o el Varanus melinus, el monitor de guatlla groga, Tiliqua gigas, la pell de tons blaus. Tan serps com Chrysopelea (serps que volen), pitons del gènere [[Morelia (gènere)|Morelia]]], boas oceàniques (gènere [[Candoia]]] ). També hi ha molts ocells, com el famós [[Cacatua de les Moluques|cacauet de Maluku]]] o el [[Lori vermell|lori escarlata]]], el [[Pitta maxima]]], l’ [[Ibis blanc australià|ibis de coll negre]]] o el [[Lloro eclèctic|llop Eclectus]]] i el [[Papagai de les Moluques|periquito tricolor]]] . També hi ha algunes espècies de [[Ocell del paradís|Paradisaeidae]]] (ocells paradisíacs) com el paradís de Wallace, el paradís de [[Ocell del paradís de Raggi|Raggi]]], [[Ocell del paradís de Raggi|el]]] [[Ocell del paradís republicà|paradís republicà]]] i les aus rapinyaires com [[Àguila de Gurney|l’àguila de Gurney]]] o la [[Nínox cridaner|ninoxe de lladruc]]] . També hi ha el formidable [[Casuari comú|casc Casoar]]] en algunes d’aquestes illes. La fauna també està ben representada al costat dels mamífers [[marsupials]]], conté el [[Bàndicuts|falang]]] [[Petaure del sucre|volador]]], el [[Cuscús (animal)|cuscus]]], les [[Bàndicuts|peramelides]]] (bandicoots) i fins i tot una espècie de cangur ( [[Cangur arborícola grisenc|Dendrolagus inustus]]] ).

La meitat de la població de l'arxipèlag es troba a Banda Neira, la capital i port del districte, que es troba a l'illa del mateix nom. Els habitants de Banda Naira són descendents de [[Javanès|javanesos]]], makassar i gent procedent de les illes veïnes, portats pels holandesos per treballar en plantacions de nou moscada holandeses.

La companyia Merpati enllaça teòricament Banda Neira dos cops per setmana amb Ambon, la capital de la província de [[Província de les Moluques|Maluku]]] . No és infreqüent que es cancel·li el vol per falta de passatgers.

* {{En}} [http://www.divingbanda.com Dive Banda with Spice Island Divers]]

* [[Illes Banyak]]]

[[Categoria:Arxipèlags de l'oceà Pacífic]]]

[[Categoria:Moluques]]]