Ferran VII d'Espanya: diferència entre les revisions

 

Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit per [[Rafael Riego]] a [[Las Cabezas de San Juan]], obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el [[Trienni Liberal]] o Constitucional ([[1820]]-[[1823]]) on es va continuar l'obra reformista iniciada el [[1810]]: abolició dels privilegis de classe, senyorius, i de la [[Inquisició]], es va preparar el [[Codi Penal]] i va retornar a la vigència la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució de 1812]].

 

Des de [[1822]], totes aquestes iniciatives polítiques reformistes tingueren la seva resposta en una contrarevolució sorgida a la Cort, l'anomenada [[Regència d'Urgell]], recolzada per camperols i, a l'exterior, per la [[Santa Aliança]] que, des del centre d'[[Europa]], defensava els drets dels monarques absoluts. A l'any següent s'inicià una dècada absolutista que consolidava l'absolutisme com a forma de govern i que coincidia amb la independència de la majoria de les colònies americanes. El [[7 d'abril]] de [[1823]] van entrar a Espanya les tropes franceses enviades pel [[Lluís Antoni de França|duc d'Angulema]], els [[Cent mil fills de Sant Lluís]], als quals es van sumar tropes reialistes espanyoles. Sense quasi oposició, l'absolutisme va ser restaurat. En [[1824]] va concedir una amnistia a tots els participants tret dels principals líders liberals.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Berault-Bercastel |nom=Antoine-Henri |títol=Historia general de la Iglesia desde la predicación de los apóstoles, hasta el pontificado de Gregorio XVI |url=https://books.google.es/books?id=7oKmyIZ-_K8C&pg=PA595&dq=amnist%C3%ADa+de+1824&hl=ca&sa=X&ved=0CDUQ6AEwA2oVChMI5tiir5iuyAIVg9saCh1vXAJ8#v=onepage&q=amnist%C3%ADa%20de%201824&f=false |llengua=castellà |editorial=Imp. de Ancos |data=1854 |pàgines=596 |isbn=}}</ref>

== El problema successori ==

 

 

El [[1832]], durant una greu malaltia del rei, cortesans carlistes van convèncer el ministre [[Francisco Tadeo Calomarde de Retascón y Arriá|Francisco Tadeo Calomarde]] perquè [[Ferran VII]] signés un [[Decret]] derogatori de la [[Pragmàtica Sanció de 1830|Pragmàtica]], la qual cosa tornava a implantar la [[Llei Sàlica]]. Amb la millora de la salut del monarca, el govern, dirigit per [[Francisco Cea Bermúdez]], va posar de nou en vigor la Pragmàtica, per la qual cosa després de la mort del rei, el [[29 de setembre]] de [[1833]], quedava com a hereva la seva filla primogènita Isabel, que regnaria amb el nom d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]. Tot i que Isabel II era menor d'edat, va quedar com a regent d'Espanya la seva mare, muller de Ferran VII, Maria Cristina.