Elisabet I d'Anglaterra: diferència entre les revisions

 

== La successió: Maria Stuart ==

 

Poc després de l'ascens d'Elisabet al tron es va iniciar un debat sobre qui havia de ser l'espòs de la reina, incloent la petició del Parlament a la reina perquè contragués matrimoni. Tanmateix, contreure matrimoni hagués significat per a Elisabet compartir el poder amb el rei consort, una fet cap al que sentia un cert rebuig, i que pot explicar en part la seva negativa constant a parlar tan sols de matrimoni. Sense fills, Elisabet tenia dos hereves lògiques: Maria Stuart, descendent de Margarita Tudor, la germana gran d'Enric VIII, i [[Catherine Grey]], germana de Jane Grey i descendent de Maria Tudor, la germana petita d'Enric VIII. Elisabet sentia animadversió tant cap a Maria Stuart, pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme, com cap a Catherine Grey, que s'havia casat sense el permís real i, per tant, la seva germana havia "usurpat" el tron anglès.

 

Felip va començar, per tant, a preparar el pla d'invasió d'Anglaterra que es basava en els terços d'Holanda, mentre que Elisabet reforçava la marina del seu regne. En 1587, Drake va atacar amb èxit Cadis, destruint diversos vaixells i retardant efectivament fins a 1588 la famosa Armada Invencible. Tanmateix, aquesta Armada va veure frustrat el seu propòsit per la resistència anglesa, pel bloqueig holandès i pel mal temps.

 

La victòria sobre l'Armada va alleugerir de problemes el regnat d'Elisabet, que ja no havia de témer una invasió dels terços espanyols. Però l'ambient a Anglaterra després de la batalla va distar molt de ser una algaravia de fervor patriòtic i festeigs pel fracàs de la invasió espanyola que la mitologia popular pretén. La realitat és que a la batalla van seguir tota mena de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que van trigar mesos a cobrar els seus sous a causa del fet que la guerra va portar a la vora de la fallida tant a la corona espanyola com a l'anglesa. Tot i així, el 1589, confiada per la victòria, la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la Contraarmada, amb l'objectiu d'acabar amb les restes de la flota espanyola de l'Atlàntic i incitar [[Portugal]] a un aixecament en contra de Felip. Tanmateix, aquesta expedició va acabar en un desastre, ja que va ser incapaç de capturar aquesta ciutat, va perdre gran quantitat de soldats, mariners i vaixells, i va desencadenar una gran crisi econòmica.