Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

m
|right|thumb -> |miniatura
m (neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors)
m (|right|thumb -> |miniatura)
[[Fitxer:Barcelona el 1563, Anthonis van den Wyngaerde.jpg|none|700px|thumb|left|La ciutat de Barcelona el 1563 i el seu recinte emmurallat d'època medieval. Autor Anthonis van den Wyngaerde.]]
==Campanyes de fortificació de la segona meitat del segle XIV ==
A causa d'un conflicte bèl·lic amb Castella, l'any 1357 el [[Consell de Cent]] decidí refermar i millorar les muralles de finals del XIII, i amb aquest objectiu adquirí tres pedreres a la muntanya de Montjuïc. Els treballs s'iniciaren als dos extrems del front marítim, Sant Daniel i Sant Francesc, i a tocar del monestir de Santa Clara. Tot i això els treballs de finals del segle XIII no van resoldre la defensa d'aquests punts, i fou necessària la seva fortificació urgent. [[Fitxer:Barcelona 1579, F. Valesio.jpg|right|thumbminiatura|Vista de Barcelona, 1579. Autor F. Valesio]]
 
Pel costat de La Rambla es va realitzar el tancament definitiu del clos, potser aprofitant el tancament de finals del XIII, i que va permetre fixar el perímetre de la Ciutat Vella, exceptuant el Raval. Els treballs constructius a la Rambla foren especialment complexos, incloent-hi el trasllat de la riera.
Els veïns del barri del Carme (el Raval) van exigir que s'inclogués el seu barri dins de la zona emmurallada. Aquest barri va adquirir una gran notorietat durant el segle XIV, creixent entorn del convent del Carme, del monestir de Natzaret i de l'hospital de Colom. Aquí es va reproduir el mateix model que l'acorregut al segle XIII: un tancament de les vies de comunicació amb possibles elements defensius (com el portal d'en Godai), que es configuraven resseguint els accidents geogràfics de la zona (rieres i torrents). Així el 1368 es començà a construir la muralla dita del Raval.
 
[[Fitxer:Planta muralla medieval de Barcelona.jpg|right|thumbminiatura|Plànol de la ciutat de Barcelona amb el traçat de l'antiga muralla medieval]]
 
Aquesta idea original fou modificada entre els anys 1372 i 1378, quan amb la modificació i ampliació de les Drassanes, comportà que el clos murat s'estengués fins aquest zona, incloent-hi aquest edifici, així com el monestir de Sant Pau del Camp i l'Hospital de Sant Llàtzer, fins a anar a tancar amb el portal de Tallers. La construcció d'aquest tram de muralla i de les torres es perllongà durant tot el segle XV. Es tracta d'una muralla de pedra, amb tal·lus defensiu, i amb torres tant de planta circular o ultracircular (carrer Pelai i carrer de les Flors), com de quadrades (Drassanes). Aquest canvi de tipologia constructiva permet diferenciar entre les construccions del segle XIV i inicis del XV al sector de Santa Madrona. En aquest indret es buscà una mateixa integració amb les Drassanes del XIII, i amb la resta del conjunt, des de Sant Pau fins a la Rambla, que serien del segle XV. El tipus de parament també permet diferenciar el seu moment constructiu. Mentre que al sector annex a Drassanes s'empra un carreuó anàleg a la muralla del XIV, el parament de les restes del carrer Pelai estan fets amb pedra de fil i amb uns carreus més grans. Els carreus eren de pedra de Montjuïc, i la part exterior estava encintada. Al llarg del carrer Pelai diverses intervencions arqueològiques han permès documentar part del llenç que tancava el barri del Raval per aquest sector, des de l'actual Rambla fins a la plaça Universitat.<ref>FABREGAS, M. Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència al carrer Pelai. Atics, 2000 </ref>
== La muralla moderna (S. XVI-XVII): la muralla de mar i els baluards ==
{{AP|Baluard}}
[[Fitxer:Barcelona 1690-1695.JPG|right|thumbminiatura|Mapa de la ciutat de Barcelona de l'any 1694 realitzat amb finalitats militars per l'autor N. de Fer (1646-1720). S'aprecien el traçat de la muralla moderna amb els seus baluards]]
L'evolució de les armes de foc, en concret dels canons i les [[Bombarda (arma)|bombardes]], determinà que, en menys de dos-cents anys, s'hagués de modificar en gran manera la forma de construir les fortificacions. La primera notícia d'una arma de foc a Barcelona fou durant la [[Batalla naval de Barcelona (1359)|Batalla naval de Barcelona]] de [[1359]]: la [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Pere el Cerimoniós]] fa esment de com la nau major que defensava la ciutat d'una flota castellano-genovesa, va disparar dues bombardes que feren fugir els agressors.<ref name="Cronica">[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]</ref> Quasi dos-cents anys més tard, ençà el segon quart del segle XVI, es va fer necessària una nova configuració de llenç murat barceloní, per tal de suportar l'impacte de projectils molts més efectius i destructius. Per compensar l'increment d'aquesta potència dels trets es va haver d'incrementar notablement el gruix dels murs, i reduir-ne l'alçada per oferir una superfície d'impacte menor. Un problema a solucionar urgentment eren les torres, les quals oferien un objectiu molt llaminer pels canons. Inicialment es va optar per les torres circulars, que semblaven resistir millor els impactes, però aquesta solució resultà inefectiva. La resposta a aquest problema es va trobar en la construcció dels baluards: terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l'alçada d'aquesta. El vall es va veure modificat, deixant de ser una rasa més o menys ampla, convertint-se en un gran espai completat amb una contraescarpa o talús previ al terreny inclinat (glacis) que ascendia vers la muralla, per permetre crear un angle favorable per a la defensa.
 
 
Pel costat de la muralla de terra, el nou conjunt de reformes van consistir a escapçar les torres i fins i tot enderrocar un bon nombre, a més d'afegir terraplens i baluards. Així doncs, la fortificació moderna a Barcelona es va afegir a la medieval, sense alterar el traçat en cap sector més enllà de l'ampliació al sector del carrer de les Polleres. D'aquesta manera, entre mitjans i finals del segle XVII, Barcelona quedà protegida per onze baluards: el baluard de Migdia, el baluard de Llevant, el [[baluard de Santa Clara]], el [[baluard del Portal Nou]], el [[baluard de Jonqueres]], el [[baluard de Sant Pere]], el [[baluard de l'Àngel]], el [[baluard de Tallers]], el [[baluard de Sant Antoni]], el [[baluard de Santa Madrona]], i el [[baluard de Sant Francesc]].
[[Fitxer:Setge de Barcelona per les tropes de Felip V, 1714.jpg|right|thumbminiatura|Gravat dibuixat pel pintor francès J. Rigaud l'any 1714 on es mostra el setge de la ciutat de Barcelona per part de les tropes de Felip V, i que es correspondria al baluard del Portal Nou.]]
 
L'any 1635 es va iniciar un [[guerra dels trenta anys|llarg conflicte amb França]], i que malgrat el [[Tractat dels Pirineus]], no es va solucionar fins a la fi de la [[Guerra de Successió espanyola]]. Entre els anys 1636 i 1650 es dugueren a terme un gran nombre d'actuacions a la muralla, que comportaren obres d'abast divers. L'any 1637, el Consell de Cent redactà un memorial de les actuacions necessàries que requeria la fortificació barcelonina, com terraplens i altres estructures defensives davant dels portals, obres les quals continuaren fins a l'any 1648, invertint en aquest moment fins a 30.000 lliures. El baluard de Santa Madrona fou començat entorn del 1641, any en què es terraplenà la muralla davant del monestir.
1.506.255

modificacions