Nom romà: diferència entre les revisions

*''N. Fabius Q. f. M. n. Furia gnatus Maximus'' vol dir "Numerius Fabius Maximus, de Quintus era fill i nét de Marcus, nascut de Furia",

*''Claudia L. Valeri uxor'' vol dir "Claudia, esposa de Lucius Valerius."

 

Algunes famílies aristocràtiques van posar de moda durant l'imperi la doble filiació, partint del desig de donar-se importància incorporant al seu nom els avantpassats per línia materna, cosa que resultava útil o, de vegades, condició indispensable per a rebre una herència de propietats. Una persona podia exigir formalment al seu testament que la persona designada per a rebre l'herència, adoptés els seus noms. Per exemple, el cònsol ''suffectus'' de l'any 118/9, ''Gaius Bruttius Praesens Lucius Fulvius Rusticus'', té un nom compost per dos grups de ''tria nomina'': Era fill natural d'un ''Lucius Bruttius'' i va afegir els ''nomina'' del seu avi matern ''Lucius Fulvius Rusticus'' als ''nomina'' per part de pare.<ref>Salway, Benet: "What's in a name? A survey of Roman onomastic practice from c.700 b.c. to 700 a.d.", 1994, ed.Journal of Roman Studies, Vol.84,p.132-145</ref>