Antic Règim: diferència entre les revisions

L<nowiki>'</nowiki>'''''antic règim''''' va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la [[Revolució Francesa|Revolució francesa de 1789]], la monarquia absoluta de [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]], i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

 

 

=== Altres països europeus ===

En l'àmbit europeu es va produir una clara modernització de les relacions internacionals: es van fer més pragmàtiques i van oblidar les antigues fantasies medievals (herència del ''[[Dominium mundi]]'') i el fonamentalisme religiós encara vigent en el segle XVI. L'any [[1648]], pel [[tractat de Westfàlia]], els Habsburg castellans es van resignar a la independència d'[[Comtat d'Holanda|Holanda]] i van reconèixer poc després la de [[Portugal]], però van continuar controlant feblement [[Itàlia]] i [[Flandes]], a més d'un immens imperi americà de gestió cada cop més problemàtica. [[Polònia]] es va expandir cap a l'est i cap al sud. L'amenaçadora proximitat de l'Imperi turc va continuar fins al [[Setge de Viena (1683)|setge de Viena]] de [[1683]]. Les monarquies escandinaves van continuar dominant el [[Regió bàltica|Bàltic]], encara que van abandonar els assumptes centreeuropeus als destrossats [[Sacre Imperi Romà Germànic|principats alemanys]], principals víctimes de la crisi del segle XVII. Tanmateix, d'aquestes runes s'alçarà el Regne de [[Prússia]], lliure de qualsevol ingerència dels emperadors de l'[[Imperi austrohongarès]]. El [[Regne de França]], amb un [[Lluís XIV]] en minoria d'edat, va seguir la guerra contra Espanya -per interès propi va donar suport a la [[Generalitat de Catalunya]] en la [[Guerra dels Segadors]] contra Castella- alhora que va resoldre els seus problemes interns a la [[Fronda]]. [[Anglaterra]], sumida en una [[Guerra civil anglesa|Guerra civil]], no controlava [[Escòcia]] ni [[Irlanda]], però del conflicte bèl·lic en va sorgir un model parlamentari.

 

Allò que s'ha exposat amb anterioritat, i a allò a què tendirien més o menys els diferents casos, és el que podria considerar-se el model ideal d'absolutisme. És molt relatiu determinar fins a quin punt els monarques anomenats ''absoluts'' podien exercir un poder d'aquest estil, i fins i tot es pot plantejar si tenien la pretensió d'organitzar la vida pública en tota la seva extensió,<ref>Bartolomé Clavari, un historiador del dret, ha desenvolupat en diverses obres la idea que no pot anomenar-se [[Estat]] a les entitats polítiques anteriors a la [[Revolució Liberal]], per exemple a l'obra ''Tantas Personas como Estados''. Madrid:Technos. 1986.</ref> ja que quedaven enormes espais on el poder s'exerceix mitjançant una multitud d'intermediaris (els "estats" nobiliaris, la poderosíssima jurisdicció eclesiàstica, els territoris forals, i tota mena de corporacions, com els [[ajuntament]]s, els [[gremi]]s, les [[universitat]]s…). I finalment, i en aquesta línia de pensament, la capacitat de decisió dels reis estava minada pel crònic [[dèficit]] de recursos financers, ja que quan els reben (i fins i tot abans) són malgastats en l'[[exèrcit]] i en el [[luxe]] sumptuós de la cort (enormement necessari per a mantenir el prestigi de la monarquia i la fidelitat de la noblesa, atreta al seu servei). En el [[segle XVIII]] es va produir una variant de l'absolutisme: va ser el [[despotisme il·lustrat]], on un rei absolut exerceix el seu poder, de forma paternalista, sota el lema "tot per al poble però sense el poble", però continua posseint la sobirania de l'estat, no és necessària una [[Constitució]] i la voluntat del rei és la llei. Aquest tipus de monarquia va estar representada per [[Carles III d'Espanya|Carles III]] a Nàpols i Espanya. Però va ser a l'Europa central i meridional on van sorgir les personalitats més interessants del despotisme il·lustrat: Frederic II de Prússia, o [[Frederic el Gran]], [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II d'Àustria]], la tsarina [[Caterina II de Rússia]], i en menor grau [[Gustau III de Suècia]].

 

 

=== Pensament, cultura i art ===