Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial: diferència entre les revisions

== El mite dels 10.000 voluntaris catalans ==

L'interès va renéixer amb els [[Catorze punts de Wilson]] el gener de 1918. Entre agost i setembre de 1918 aparegueren les revistes ''Som'' i ''L'Intransigent'', on hi participaven els joves [[Vicenç Albert Ballester]], [[Daniel Cardona i Civit]], [[Domènec Latorre i Soler]] i [[Josep Maria Batista i Roca]], antimonàrquiques i contràries a la Lliga, que contribuïren a la difusió del mite dels 10.000 voluntaris catalans que participaren en el conflicte.

El novembre del 1918 la [[Lliga Regionalista]] inicià la seva campanya a favor de l'[[estatut d'autonomia]] i tornà a interessar-se pels voluntaris amb finalitat propagandística. Alhora, [[Unió Catalanista]] i el [[Partit Republicà Català]] donaren suport al [[Comitè Nacional Català]], recentment constituït a París per [[Daniel Domingo i Montserrat]]. [[Francesc Cambó]] viatjà a París per a entrevistar-se amb [[Henri Poincaré]], però el [[comte de Romanones]] va arribar-hi abans i el deixà en fora de joc. El [[26 de gener]] de [[1919]] redactaren un text alternatiu d'estatut, però la previsible radicalització de Cambó es va esvair després de la [[vaga de la Canadenca]] (1919). Finalment, Cambó acceptà un ministeri al govern espanyol i va perdre tot interés en el tema.