Nom romà: diferència entre les revisions

Les dones normalment no disposaven de ''praenomen'' ni d{{'}}''agnomen'' i se les anomenava feminitzant el ''nomen'' del pare (per exemple, la filla de Gai Juli Cèsar fou Júlia). Quan calia especificar més la identificació, durant l'era republicana inicial s'hi afegia l'ordinal que ocupava entre les germanes (per exemple: Júlia Prima, Júlia Secunda o Júlia Tertia) o bé, si només sobrevivien dues germanes, també s'utilitzava la fórmula ''Maior'' o ''Minor''. Al final de l'era republicana i durant l'era imperial, en canvi, s'afegí al ''nomen'' feminitzat del pare el [[genitiu|cas genitiu]] del ''cognomen'' del pare (i si el pare no en tenia, del nomen) o bé el del marit (per exemple, a la filla de Cèsar se l'anomenaria Júlia Caesaris). Durant l'era imperial, les dones anaren heretant el ''cognomen'' patern, si bé feminitzat (per exemple: Lívia Drusilla, filla de Marc Livi Drus).

==Origen i evolució==

Com passava en altres cultures, els primers habitants de la península Itàlica probablement farien servir un únic nom que, més endavant esdevindria el ''praenomen''.<ref name="dic1">Nicholas G. L. Hammond, H. H. Scullard: "Oxford Classical Dictionary", 2a edició, 1970, article: "Names, Personal."</ref> A [[Marc Terenci Varró]] se li atribueix haver dit que els primers italians es denominaven entre ells per noms formats per una sola paraula.<ref name="Valeri">[[Valeri Màxim]], "De Praenominibus", epítome de Julius Paris.</ref> Aquest tipus de noms solien reflectir uns motius bàsics:<ref name="dic1"/>

*podien estar basats en les aspiracions que els pares tenien sobre el seu fill