Art de Catalunya: diferència entre les revisions

Comença a desenvolupar-se la pintura, sobretot mural, com en les decoracions realitzades a [[Santa Maria de Mur]] i Sant Quirze de Pedret, d'influència italiana, possible obra d'un mestre estranger.<ref>Xavier Barral i Altet: ''Pintura preromànica i romànica''. A ''Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval'', pàg. 108-109.</ref> Més endavant trobem els magnífics exemples de Taüll i Vall de Boí, destacant el famós ''Pantocràtor'' de [[Sant Climent de Taüll]], actualment al [[MNAC]], obra d'un mestre de possible origen italià.<ref>Xavier Barral i Altet: ''Pintura preromànica i romànica''. A ''Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval'', pàg. 113.</ref> A part d'aquests centres, es desenvolupa en nuclis episcopals, com Barcelona, Girona i Vic, una pintura relacionada amb la [[miniatura]] i la il·luminació de manuscrits, com en els conjunts de Sant Pere de la Seu d'Urgell i [[Santa Eulàlia d'Estaon]].<ref>Xavier Barral i Altet: ''Pintura preromànica i romànica''. A ''Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval'', pàg. 116-117.</ref>

 

Al [[segle XIII]] el romànic va evolucionant cap a formes que apunten al nou estil [[Art gòtic|gòtic]]. És un art més urbà, amb expansió de l'arquitectura civil, si bé les grans realitzacions són encara religioses: capella de Santa Llúcia i palau Episcopal a Barcelona, [[catedral de Tarragona]], esglésies de Sant Martí i Sant Llorenç i [[la Seu Vella de Lleida|la seu vella de Lleida]], església de [[Monestir de Sant Cugat|Sant Cugat del Vallès]] i de [[Santa Maria de Vallbona de les Monges|Vallbona de les Monges]].<ref>Xavier Barral i Altet: ''L'Arquitectura religiosa d'època preromànica i romànica''. A ''Art de Catalunya. Arquitectura religiosa antiga i medieval'', pàg. 111-117.</ref> L'escultura cobra força amb la denominada ''escola de Lleida'', d'influència tolosana, en què trobem obres com les portades de l'Anunciació i dels Fillols de la seu vella de Lleida, la d'[[Santa Maria d'Agramunt|Agramunt]], [[Santa Maria del Castell de Cubells]], [[Santa Maria de Guimerà|Guimerà]], [[Santa Maria de Verdú|Verdú]], [[Gandesa]] i [[Santa Coloma de Queralt]].<ref>Xavier Barral i Altet: ''Preromànic i Romànic''. A ''Art de Catalunya. Escultura antiga i medieval'', pàg. 175-179.</ref> La pintura es desenvolupa a l'entorn del denominat ''estil 1200'', de procedència centreeuropea, en què cobra especial rellevància la influència bizantina, passant de la pintura mural a la realitzada sobre taula, sobretot en frontals [[altar|d'altar]]; en destaca el conjunt de Sant Esteve d'[[Andorra la Vella]].<ref>Xavier Barral i Altet: ''Pintura preromànica i romànica''. A ''Art de Catalunya. Pintura antiga i medieval'', pàg. 121.</ref>