Ine de Wessex: diferència entre les revisions

 

Una de les lleis estableix que les terres comunals han d'estar tancades pels diversos ''ceorls'' (homes lliures) que les facin servir. Si un ''ceorl'' no posa un tancat al voltant de les terres assignades i permet que el seu ramat faci cap al camp d'un altre se'l farà responsable dels danys causats pels animals.{{sfn|Whitelock|1968|p=364—372}} Això vol dir que cada pagès tenia un tros de camp del qual n'era responsable. Cal destacar que calia la llei feta per un rei per a aclarir un tema d'importància menor; les lleis no esmenten la funció dels senyors locals en relació als ''ceorls''.{{sfn|Stenton|1971|p=279–280}} Està clar per aquesta i altres lleis que els pagesos explotaven les terres que estaven a nom d'un senyor; la implicació popera del rei indiquen qu les relacions entre el senyor i el pagès estava sota control reial.{{sfn|Stenton|1971|p=312–314}}

'''''rod''''' = 5½ iardes; '''''[[furlong]]'''''=distància que un parell de bous podia llaurar sense descansar;'''[[Acre (unitat de superfície)|acre]]'''=tros de terra que un parell de bous pot llaurar en un dia;'''''virgate'''''=terra que poden llaurar dos bous durant l'època de la llaurada;'''''carucate'''''=terra que es pot llaurar amb vuit bous durant la temporada.</small>]]

Les lleis que tenen a veure amb bestiar esgarriat són la font documental més antiga sobre el sistema d'aprofitament dels camps. Demostren que a Wessex, en l'època d'Ine es feia servir el sistema de camps comunals {{efn|En angles ''open fields'' o també ''common lands'' era un sistema d'explotació agrari medieval en què unes terres assignades a una vila, de vegades dependents d'un senyor feudal, es repartien entre els pagesos que les farien servir, però cada pagès no tenia dret a posar tanques que separessin el tros de terra que treballaria de la dels altres; l'altra característica era que les decisions sobre les terres es prenien conjuntament per tota la comunitat d'usuaris.}} És probable que aquest fos el sistema prevalent, però no a tot el país es feia servir, per exemple a Devon no.{{sfn|Stenton|1971|p=279–280}} La llei que esmenta la ''[[iarda]]'' és el primer document on apareix aquesta unitat de mesura. Una iarda era una unitat per mesurar la terra equivalent a la quarta part d'un ''[[wikt:hide|hide]]''; però un ''hide'' era una mesura variable que podia fer com a màxim 120 acres (49 hectàrees). La iarda, en aquest sentit, va esdevenir la quantitat estàndard de terra assignada a un [[wikt:gleva|serf de la gleva]], també dit ''virgate'' («parcel·la»).{{sfn|Stenton|1971|p=312–314}}