Bacteris: diferència entre les revisions

Moltes espècies eubacterianes existeixen simplement com a cèl·lules úniques, mentre que d'altres s'associen en patrons característics: les [[neissèries]] formen diploides (parells), els [[estreptococ]]s formen cadenes, i els [[estafilococs]] s'agrupen en conglomerats que recorden a [[Raïm (fruit)|raïms]]. Els eubacteris també es poden allargar, formant filaments, com ho fan els [[actinobacteri]]s. Els eubacteris filamentosos sovint estan envoltats per una beina que conté moltes cèl·lules individuals; determinats tipus, com ara espècies del gènere ''[[Nocardia]]'', fins i tot formen filaments complexos ramificats, semblants en aparença als [[miceli]]s dels [[fongs]].<ref>{{ref-publicació |autor=Douwes, K.; Schmalzbauer, E.; Linde, H.; Reisberger, E.; Fleischer, K.; Lehn, N.; Landthaler, M.; Vogt, T. |article=Branched filaments no fungus, ovoid bodies no bacteria: Two unusual cases of mycetoma |publicació=J Am Acad Dermatol |volum=49 |exemplar=2 Suppl Case Reports |pàgines=S170–3 |any=2003 |pmid=12894113 |doi=10.1067/mjd.2003.302}}</ref>

 

 

Els eubacteris s'adhereixen sovint a superfícies i formes agregacions denses anomenades [[biofilm]]s o [[catifa bacteriana|catifes bacterianes]]. Aquests films tenen un gruix que va d'uns pocs micròmetres fins a mig metre, i poden contenir múltiples espècies d'eubacteris, [[protists]] i [[arqueobacteris]]. Els eubacteris que viuen en biofilms presenten un arranjament complex de cèl·lules i components extracel·lulars, formant estructures secundàries com ara microcolònies, a través de les quals hi ha xarxes de canals per permetre una millor difusió dels nutrients.<ref>{{ref-publicació |autor=Donlan, R. |article=Biofilms: microbial life on surfaces |publicació=Emerg Infect Dis |volum=8 |exemplar=9 |pàgines=881–90 |any=2002 |pmid=12194761}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Branda, S.; Vik, S.; Friedman, L.; Kolter, R. |article=Biofilms: the matrix revisited |publicació=Trends Microbiol |volum=13 |exemplar=1 |pàgines=20–26 |any=2005 |pmid=15639628 |doi=10.1016/j.tim.2004.11.006}}</ref> En medis naturals, com ara el sòl o la superfície de plantes, la majoria d'eubacteris s'adhereixen a la superfície per biofilms.<ref name=Davey>{{ref-publicació |autor=Davey M, O'toole G |article=Microbial biofilms: from ecology to molecular genetics |publicació=Microbiol Mol Biol Rev |volum=64 |exemplar=4 |pàgines=847–67 |any=2000|pmid = 11104821 |doi=10.1128/MMBR.64.4.847-867.2000}}</ref> Els biofilms també tenen importància mèdica, car aquestes estructures solen estar presents en infeccions eubacterianes cròniques o en infeccions de dispositius mèdics [[implant (medicina)|implantats]], i els eubacteris protegits per biofilms són molt més difícils de matar que bacteris individuals aïllats.<ref>{{ref-publicació |autor=Donlan, R.M.; Costerton, J.W. |article=Biofilms: survival mechanisms of clinically relevant microorganisms |publicació=Clin Microbiol Rev |volum=15 |exemplar=2 |pàgines=167–93 |any=2002 |pmid=11932229 |doi=10.1128/CMR.15.2.167-193.2002}}</ref>

En molts bacteris, una [[capa S]] de molècules proteiques arranjades rígidament cobreix l'exterior de la cèl·lula.<ref>{{ref-publicació |autor=Engelhardt, H.; Peters, J. |article=Structural research on surface layers: a focus on stability, surface layer homology domains, and surface layer-cell wall interactions |publicació=J Struct Biol |volum=124 |exemplar=2–3 |pàgines=276–302 |any=1998|pmid = 10049812 |doi=10.1006/jsbi.1998.4070}}</ref> Aquesta capa proporciona una protecció química i física a la superfície de la cèl·lula i pot servir de barrera de difusió [[macromolècula|macromolecular]]. Les capes S tenen funcions diverses però en gran part mal compreses, però se sap que funcionen com a factors virulents en ''[[Campylobacter]]'' i contenen [[enzims]] de superfície en ''[[Bacillus stearothermophilus]]''.<ref>{{ref-publicació |autor=Beveridge, T.; Pouwels, P.; Sára, M.; Kotiranta, A.; Lounatmaa, K.; Kari, K.; Kerosuo, E.; Haapasalo, M.; Egelseer, E.; Schocher, I.; Sleytr, U.; Morelli, L.; Callegari, M.; Nomellini, J.; Bingle, W.; Smit, J.; Leibovitz, E.; Lemaire, M.; Miras, I.; Salamitou, S.; Béguin, P.; Ohayon, H.; Gounon, P.; Matuschek, M.; Koval, S. |article=Functions of S-layers |publicació=FEMS Microbiol Rev |volum=20 |exemplar=1–2 |pàgines=99–149 |any=1997 |pmid=9276929}}</ref>

 

 

Els [[flagel]]s són estructures proteiques rígides, d'uns 20 [[nanòmetre]]s de diàmetre i fins a 20 micròmetres de llarg, que són utilitzades per moure's. Els flagels són impulsats per l'energia alliberada per la transferència d'[[ió (àtom)|ions]] al llarg d'un [[gradient electroquímic]] a través de la membrana cel·lular.<ref>{{ref-publicació |autor=Kojima, S.; Blair, D. |article=The bacterial flagellar motor: structure and function of a complex molecular machine |publicació=Int Rev Cytol |volum=233 |pàgines=93–134 |any=2004|pmid=15037363 |doi=10.1016/S0074-7696(04)33003-2}}</ref>