Edat mitjana: diferència entre les revisions

Però, en qualsevol cas, als segles VI i VII, el bisbe de Roma (el [[papa]]) veié com minvaven de manera ostensible la seva autoritat i el seu prestigi, car hagué d'enfrontar-se a la formació d'Esglésies "nacionals", la falta de control i d'uniformitat en la vida monàstica, la transformació de molts bisbes en autèntics governadors civils de les seves diòcesis, l'acaparament per les famílies terratinents més poderoses dels càrrecs de bisbe, etc. D'altra banda, la creixent superioritat intel·lectual d'Orient respecte d'Occident conduí a menysprear tot allò que procedia de [[Roma]] i la posició subordinada del papa davant l'[[Imperi bizantí]] (l'emperador bizantí havia de confirmar en el seu càrrec el bisbe de Roma), i la política autocràtica de l'emperador que manejava al seu antull el patriarca de [[Constantinoble]] crearen nous problemes a la posició papal.

 

 

=== Consolidació de les monarquies germanocristianes ===

 

[[Fitxer:Muslim Conquest.PNG|250px|thumb|left|Expansió de l'islam (630-641)]]

 

==== Expansió de l'islam ====

 

Entre els segles&nbsp;VIII i X, a l'Europa occidental cristiana es consolidà un sistema econòmic i polític heterogeni que, pels seus trets comuns en l'[[economia]] i la [[societat]], es coneix com a ''[[feudalisme]]''. La feudalització significà una privatització del poder: «els drets del poder públic acaben per acusar un caràcter patrimonial, i els costums, entesos en el sentit de drets del poder públic, es converteixen en objecte de transaccions».<ref>Lemarignier, J.-F. ''La France médiévale: institutions et société''. Paris, Armand Colin, 1992, pàg. 119</ref> Portada la situació al límit, pot afirmar-se que la societat feudal retalla i fragmenta el poder públic. Fins a començaments del segle XII, assistim a la reducció progressiva de l'autoritat pública; mentre que, després, en el període següent, durant el qual comencen a constituir-se els estats, assistirem a una recuperació del dret públic.

 

=== La revolució feudal ===

=== La piràmide social medieval ===

Des de l'any 1000, els clergues tendiren a difondre la teoria que la societat estava dividida en tres grups: els qui oren (''oratores''), els qui guerregen (''bellatores'') i els qui treballen (''laboratores''). La societat (la ''Casa de Déu'') excloïa els artesans, els mercaders i els habitants de la ciutat perquè la seva importància era encara escassa i hi havia la convicció que la riquesa provenia de la terra.

 

==== Nobles i vassalls. Els ''bellatores'' ====