Jocs Olímpics d'Estiu de 1908: diferència entre les revisions

 

== Fets destacats ==

Els Jocs van estar envoltats per la controvèrsia. El primer dia, seguint una pràctica introduïda dos anys abans a [[Jocs Intercalats de 1906|Atenes 1906]], els equips desfilaren darrere la [[bandera]] nacional. No obstant això, aquest fet provocà alguns incidents:

* Els [[Finlàndia|finlandesos]] havien de desfilar sota la bandera [[Rússia|russa]], car en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, però, decidiren desfilar darrere de cap bandera.

Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la [[Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - 400 metres masculins|final de 400 metres]]. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic [[Wyndham Halswelle]] guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur.<ref name="a">Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, {{ISBN|2-7048-0792-2}}</ref>

 

[[Fitxer:1908 Olympic medal.jpg|miniatura|Medalla del Consell Olímpic Britànic del 1908.]]

L'incident més famós, però, succeí al final de la prova de [[Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - marató masculina|marató]]. L'italià [[Dorando Pietri]] fou el primer que entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americà [[Johnny Hayes]] que havia arribat segon, però la glòria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina [[Alexandra de Dinamarca]] li va atorgar l'endemà una copa d'or.<ref>[http://www.olympic.org/fr/athletes/profiles/bio_fr.asp?PAR_I_ID=56207 Dorando Pietri l'homme qu'une défaite rendit célèbre, site du CIO]</ref>