Bisbat d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 49:
=== Edat contemporània ===
A partir d'aquesta època (segle XVII) augmentaren els nomenaments de bisbes de presentació reial, procedents d'altres regions de l'estat espanyol -la totalitat en el període comprès entre els anys 1695-1827-, amb la consegüent castellanització dels documents emanats de l'autoritat episcopal i dels administratius en general. Això, però, no afectà a la predicació de caràcter popular, a l'ensenyament de la doctrina cristiana i a l'administració dels sagraments: Entre les classes populars i a les comarques de pagès -majoritàries al bisbat-, la fidelitat a la pròpia llengua subsistí plenament, i no pas obeint a una actitud reivindicativa sinó, més aviat, al manteniment d'un hàbit tradicional.
[[Fitxer:Escut d'andorra al Palau Episcopal d'Urgell.JPG|thumb|250pxminiatura|Escut d'[[Andorra]] a la façana del [[Palau Episcopal de la Seu d'Urgell]]]]
Amb l'abolició del [[feudalisme]] (1811-37) l'Església d'Urgell perdé la jurisdicció i els drets senyorials exercits en diversos indrets i poblacions del bisbat, llevat de les Valls d'Andorra, d'on els bisbes de la Seu urgellesa són prínceps o caps d'estat, títol i atribucions que comparteixen amb el president de la República francesa. La [[constitució d'Andorra|constitució de 1993]], de la qual el copríncep episcopal ha estat pioner i un impulsor constant, ha proclamat Andorra Estat independent, de dret, democràtic i social.