Imperi Espanyol: diferència entre les revisions

Les següents campanyes es dedicaren a conquerir les restes de l'[[civilització asteca#L'imperi asteca|imperi asteca]] i Mèxic es convertí en la base del [[virregnat de Nova Espanya]] ([[1531]] - [[1821]]). Després de la [[conquesta espanyola de l'Imperi asteca|conquesta de Mèxic]], [[Hernán Cortés]] va prendre el control del govern de Mèxic, el repartiment de les terres als conqueridors i la colonització. No obstant això, els flagrants abusos dels conqueridors van obligar l'[[carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles V]] a instaurar una audiència com a òrgan de govern i administració dels nous territoris i en va ser designat com a president Nuño Beltrán de Guzmán. Després de la seva dolenta administració, es va adoptar per un virregnat, amb la centralització del poder en el virrei. A partir de llavors es va començar l'extensió dels territoris conquerits, originalment el centre-sud de Mèxic, cap a l'oest i al nord. El virrei exercia la seva autoritat per mitjà de l'Audiència de Mèxic, amb seu a la [[ciutat de Mèxic]] i capital del virregnat. S'hi van afegir l'[[Audiència de Santo Domingo]], que s'havia creat el [[1511]], l'[[Audiència de Guatemala]], creada el [[1543]] i l'[[Audiència de Nova Galícia]] (posteriorment coneguda com l'Audiència de Guadalajara), creada el [[1548]]. Al nord, es trobaven els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Texas, Coahuila, Nou Lleó i Nou Santander, també administrats pel virregnat. Després de la conquesta de les Filipines el [[1565]], projecte dut a terme directament des de la Nova Espanya, les illes van ser administrades políticament i econòmicament des de la ciutat de Mèxic. Durant el transcurs de la segona meitat del segle, Cristóbal de Olid, Pedro de Alvarado i Nuño Beltrán de Guzmán, s'apoderaren de gran part del territori mexicà, excepte el nord del país, on les tribus chichimeques perduraren fins a principis del {{segle|XVII}}, quan foren exterminades.

 

En aquest mateix segle, la feina dels capellans arribats a la Nova Espanya, permetí l'extenció dels nuclis poblacionals a Nou Lleó (Nuevo León), on es fundaren Cerralvo Cadereyta i Sabinas Hidalgo. La vida a la Nova Espanya va estar caracteritzada per l'explotació de les civilitzacions i els pobles indígenes per part dels [[conquistador]]s. Es va instaurar una societat de castes basada en diferències racials en què negres i indígenes eren tractats com a esclaus i l'oligarquia política i religiosa corresponia exclusivament als peninsulars, sense permetre que la societat [[crioll]]a, mestissa, [[mulat]]a o les seves variants pogués participar en la presa de decisions. El [[veracruz|port de Veracruz]] va ser el principal port del virregnat a l'[[oceà Atlàntic]] i [[Acapulco]], el principal port a les costes de l'[[oceà Pacífic]]. Ambdós ports van ser fonamentals pel comerç ultramarí, rebent mercaderies de l'[[Àsia]] i transportant-les cap a [[Espanya]]. Un dels bucs principals va ser el ''Galeón de Manila'' (Galió de Manila), també conegut com la ''Nao de China'' (Nau de la Xina), que realitzava dos viatges per any entre [[Manila]] i [[Acapulco]]. Les mercaderies que s'hi portaven, eren traslladades per terra cap al [[veracruz|port de Veracruz]], eren embarcades i sortien cap a [[Cadis]], [[Espanya]]. A més de les mercaderies asiàtiques, s'embarcaven els productes de la Nova Espanya, principalment l'[[or]] i la [[argent (element)|plata]]. No obstant això, els recursos no van assolir el desenvolupament d'[[Espanya]], ja que aquesta estava freqüentment involucrada en guerres a [[Europa]]. A més, les embarcacions eren atacades per les companyies de bucaners ([[Anglaterra|anglesos]]), corsaris ([[Països Baixos|neerlandesos]]) i pirates (diversos).

 

Els virreis de [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]] van viure el seu apogeu durant el {{segle|XVII|s}}. El [[1611]], Luis de Velasco, en altre temps [[llista de virreis del Perú|virrei del Perú]], va enviar una delegació a visitar terres japoneses i establir contactes comercials amb el Japó, i així va néixer la Nau de la Xina, que durant tres-cents anys desembarcava a [[Acapulco]] les mercaderies provinents de territoris orientals. El marquès de Cerralvo, [[Rodrigo Pacheco Osorio]], va ser acusat de corrupció i d'ineficàcia en el govern, ja que en el seu mandat al port de Veracruz va ser saquejat per pirates holandesos perdent-se en l'acte gran part dels cabals reals. A més, en sortir del càrrec va portar amb si més de tres-cents mil pesos [[or]], i una perla amb diamants incrustats que va regalar al rei. Altres virreis que van patir l'atac de corsaris anglesos i holandesos van ser el virrei Armendáriz, que va organitzar l'armada de Sobrevent per aturar atacs de filibusteros anglesos a les costes novohispanes i el comte de Salvatierra, [[García Sarmiento de Sotomayor]], qui va ordenar protegir les costes de [[Califòrnia]] i amb això lliurar d'assalts les naus procedents de la Xina. Cap a [[1649]] la quantitat de convents a la capital havia crescut a tal extrem, que els habitants es van veure en la necessitat d'enviar una carta al rei [[Felip IV de Castella]] demanant ja no es instauressin més centres a la capital, ja que guardaven desproporció amb el nombre d'habitants, però el rei es va negar a contestar. En maig d'aquest mateix any, es va efectuar l'acte de fe més gran registrat pels annals de la Inquisició espanyola, doncs van ser executats en una sola tarda més de cent cinquanta homes i dones acusats d'heretgia. El {{segle|XVII}} en Nova Espanya es va caracteritzar per una època de pau constant, que només es veia interrompuda quan els indis s'aixecaven en armes, els més coneguts d'aquests cacics van [[Gaspar Yanga]], cap de la revolta indígena de [[1609]]. Les incursions de pirates en ciutats portuàries van ser molt freqüents, en [[1678]] van penetrar en [[Campeche]] i van ser detinguts a [[Alvarado]], i el 15 maig de [[1683]], el corsari Lorencillo va prendre [[Veracruz]]. L'expansió va experimentar pocs canvis durant aquest segle, el més important va ser la fundació de la vila d'[[Albuquerque]] en el nord. Després de conèixer el naixement del príncep Felip Pròsper d'Àustria a [[1657]], el virrei va enviar una dotació de cents cinquanta mil pesos or anuals durant un termini de quinze anys, el que va acabar al morir el príncep en [[1661]]. Durant el govern del virrei Gaspar de la Truja Sandoval, comte de Gálvez, l'armada de Sobrevent recórrer [[Texas]] per treure del seu territori als francesos, idèntic al que va passar a [[Santo Domingo]].