Arqueobacteris: diferència entre les revisions

{{principal|Domini taxonòmic}}

A principis del segle XX, els procariotes eren considerats un únic grup d'organismes i classificats segons la seva [[bioquímica]], [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[metabolisme]]. Per exemple, els microbiòlegs intentaven classificar els microorganismes segons l'estructura de la seva [[paret cel·lular]], la seva forma, i les substàncies que consumeixen.<ref>{{ref-publicació |autor=Staley JT |article=The bacterial species dilemma and the genomic-phylogenetic species concept |publicació=Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci. |volum=361 |exemplar=1475 |pàgines=1899–909 |any=2006 |pmid=17062409 |url=http://journals.royalsociety.org/openurl.asp?genre=article&doi=10.1098/rstb.2006.1914 |doi=10.1098/rstb.2006.1914}}</ref> Tanmateix, el 1965 es proposà un nou sistema,<ref>{{ref-publicació |autor=Zuckerkandl E, Pauling L |article=Molecules as documents of evolutionary history |publicació=J. Theor. Biol. |volum=8 |exemplar=2 |pàgines=357–66 |any=1965 |pmid=5876245 |doi=10.1016/0022-5193(65)90083-4}}</ref> utilitzant les seqüències [[gen]]ètiques d'aquests organismes per esbrinar quins procariotes estan realment relacionats entre ells. Aquest mètode, conegut com a [[filogènia]], és el mètode principal utilitzat actualment.

Els arqueobacteris foren classificats per primer cop com un grup separat de procariotes el 1977 per [[Carl Woese]] i [[George E. Fox]] en [[arbre filogenètic|arbres filogenètics]] basats en les seqüències de gens d'[[ARN ribosòmic]] (ARNr).<ref>{{ref-publicació|autor=Woese C, Fox G |article=Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms |publicació=Proc Natl Acad Sci USA |volum=74 |exemplar=11 |pàgines=5088–90 |any=1977 |pmid=270744 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=270744 |doi=10.1073/pnas.74.11.5088}}</ref> Aquests dos grups foren originalment denominats arqueobacteris i eubaceris i tractats com [[regne (biologia)|regnes]] o subregnes, que Woese i Fox denominaren "regnes originals". Woese argumentà que aquest gup de procariotes és un tipus de vida fonamentalment distint. Per emfatitzar aquesta diferència, aquests dos dominis foren posteriorment anomenats ''Archaea'' i ''Eubacteria''.<ref>{{ref-publicació |autor=Woese CR, Kandler O, Wheelis ML |article=Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=87 |exemplar=12 |pàgines=4576–9 |any=1990 |pmid=2112744 |url=http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=2112744 |doi=10.1073/pnas.87.12.4576}}</ref> El nom científic ''Archaea'' prové del [[grec antic]] ἀρχαῖα, que vol dir "els antics".<ref>[http://www.merriam-webster.com/dictionary/archaea archaea]. (2008). ''Merriam-Webster Online Dictionary'' [Consultat l'1 de juliol de 2008]</ref> El terme "arqueobacteri" prové de la combinació d'aquesta arrel i del terme grec ''baktērion'', que significa "petit bastó".

 

 

== Morfologia ==

La mida dels arqueobacteris varia entre 0,1 [[micròmetre (unitat)|micròmetres]] (μm) i més de 15 μm de diàmetre, i existeixen en diverses formes, habitualment esferes, bastons, espirals o plaques.<ref name=Bergey/> Altres morfologies dels [[crenarqueot]]s inclouen cèl·lules lobulades de forma irregular en ''[[Sulfolubus]]'', filaments prims semblants a agulles de menys d'un micròmetre de diàmetre en ''[[Thermofilum]]'', i barres gairebé perfectament rectangulars a ''[[Thermoproteus]]'' i ''[[Pyrobaculum]]''.<ref>Barns, Sue i Burggraf, Siegfried. (1997) [http://tolweb.org/Crenarchaeota/9 Crenarchaeota]. Versió de l'1 gener 1997. a ''The Tree of Life Web Project''</ref> Fins i tot existeix una espècie d'arqueobacteri plana i quadrada anomenada ''[[Haloquadra|Haloquadra walsbyi]]'', que viu en basses hipersalines.<ref name=Walsby1980>{{ref-publicació |autor=Walsby, A.E. |any=1980 |article=A square bacterium |publicació=Nature |volum=283 |exemplar=5742 |pàgines=69–71 |doi=10.1038/283069a0}}</ref> Aquestes formes inusuals són suportades probablement tant per les seves parets cel·lulars com per un [[citoesquelet procariota]]. En els arqueobacteris existeixen proteïnes relacionades amb els components del citoesquelet d'altres organismes,<ref>{{ref-publicació |autor=Hara F, Yamashiro K, Nemoto N, ''''et al''.'' |article=An actin homolog of the archaeon Thermoplasma acidophilum that retains the ancient characteristics of eukaryotic actin |publicació=J. Bacteriol. |volum=189 |exemplar=5 |pàgines=2039–45 |any=2007 |pmid=17189356 |url=http://jb.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=17189356 |doi =10.1128/JB.01454-06}}</ref> i es formen filament dins de les seves cèl·lules,<ref>{{ref-publicació |autor=Trent JD, Kagawa HK, Yaoi T, Olle E, Zaluzec NJ |article=Chaperonin filaments: the archaeal cytoskeleton? |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=94 |exemplar=10 |pàgines=5383–8 |any=1997 |pmid=9144246 |url=http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=9144246 |doi=10.1073/pnas.94.10.5383}}</ref> però a diferència d'altres organismes, aquestes estructures cel·lulars no estan ben compreses en els arqueobacteris.<ref>{{ref-publicació |autor=Hixon WG, Searcy DG |article=Cytoskeleton in the archaebacterium Thermoplasma acidophilum? Viscosity increase in soluble extracts |publicació=BioSystems |volum=29 |exemplar=2–3 |pàgines=151–60 |any=1993 |pmid=8374067 |doi=10.1016/0303-2647(93)90091-P}}</ref>