Eruga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 1:
{{FR|data=agost de 2015}}
[[Fitxer:Caterpillar at 5th stage.jpg|thumb|250pxminiatura|La impactant eruga d’''[[Opodiphthera eucalypti]]'']]
Una '''eruga''' és la forma [[larva|larvària]] d'un [[lepidòpter]] (un membre de l'ordre d'insectes que conté les [[papallones]] i les [[Arna (insecte)|arnes]]). Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes". S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la [[pell]] quatre o cinc vegades, i eventualment es recobreixen de [[Capoll de seda|capolls]] i després arriben a la forma adulta. Les erugues que excaven túnels a l'interior de l'[[hoste]] es diuen [[corc]]s.
 
Les erugues tenen sis potes autèntiques (són [[hexàpode]]s) al [[tòrax]], quatre [[parapodi|potes falses]] als segments intermedis de l'[[abdomen]], i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal. La larva dels [[símfits]] ([[Hymenoptera]]) sembla una eruga, però se la pot distingir perquè l'eruga té un espai entre les potes autèntiques i les vertaderes, mentre que els símfits no. Una altra diferència és que les erugues dels lepidòpters tenen ganxos a les potes falses. L'espai entre les potes autèntiques pot variar des d'un petit espai en algunes espècies fins a un gran espai en famílies tals com les ''[[Geometridae]]''. Els geomètrids s'anomenen així a causa del mode en què es mouen, que fa que sembli que mesuren la longitud de la terra (en [[Grec antic|grec]], el mot ''geomètrid'' vol dir "mesurador de la terra").
 
[[Fitxer:monarchcatterpillarsm.jpg|left|thumb|250pxminiatura|Eruga de la [[papallona monarca]]]]
[[Fitxer:Chenille de Grand porte queue (macaon) Fausses pattes.jpg|thumb|falses potes ''[[Papilio machaon]]'']]
 
Línia 14:
''[[Perga affinis]]'' i les erugues peludes tenen sistemes d'autodefensa més agressives. Aquestes erugues tenen pèls punxeguts o pèls que irriten qualsevol cosa que els fregui, o escupen sucs gàstrics molt àcids als enemics potencials. Tanmateix, alguns ocells, com el [[cucut]], s'empassen fins i tot les erugues més peludes.
 
[[Fitxer:Chenille1.jpg|esquerra|thumb|250pxminiatura|Una eruga]]
 
Algunes erugues es mengen les fulles de plantes que són [[tòxic|tòxiques]] per als altres animals. A elles no les afecta el [[verí]], però s'acumula dins el seu cos, fent-les altament tòxiques per a qualsevol ésser que se les mengi. Aquestes espècies tòxiques, tals com la ''[[Tyria jacobaeae]]'', tenen colors vermells i grocs - els colors del perill.