Parc del Laberint d'Horta: diferència entre les revisions

{{Cita|Ss. Ms. los Reys, Prínceps y Familia real han anat en esta tarde en sos cotxes, y demés a caball de Guardias de Corps, Caballerissos y batedors a aquell seti ameno del Sr. Marqués de Llupiá en horta, a passejar per aquellas delicias del Laberinto, caminals, cascadas y demés adornos.{{Sfn|Moreno|1996|p=94}}}}

 

Ferran VII va visitar la finca el 20 de març de 1828, al costat de la seva dona [[Maria Josepa Amàlia de Saxònia]]. El monarca reposava en el [[Hala dels Draps|Palau Reial de Barcelona]] d'un atac de gota. En record d'aquesta visita es van col·locar els dos lleons que hi ha en la porta del jardí dels Boixos, que sostenen uns escuts amb la inscripció «A S. R. M. Don Fernando VII En celebridad de su augusta presencia. A S. R. M. Doña Josefa Amalia. En esta quinta día 20 marzo 1828».{{Sfn|Moreno|1996|pp=96-98}}

 

 

=== Parc públic ===

 

El 1968 la família Desvalls va negociar amb l'[[Ajuntament de Barcelona]] la venda de la finca. Per a ells el manteniment de la propietat era costós i no podien treure'n rendiment, ja que la finca estava qualificada com a parc urbà en el Pla Comarcal de 1953.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=59}} Es va establir el valor de la propietat en 70.691.000 pessetes, que van ser abonades a través d'una permuta amb un terreny de valor similar situat a [[Pedralbes]]. Aquest terreny, de 9.265 m², es trobava entre l'avinguda del Generalísimo Franco (actualment [[Avinguda Diagonal|Diagonal]]), la plaça de Pius XII, l'avinguda de la Victòria (actualment Pedralbes) i el carrer del Doctor Ferran. L'acta notarial va ser signada per ambdues parts el 17 de gener de 1968.{{Sfn|Moreno|1996|p=111}}

 

== Descripció ==

 

El parc, amb una superfície de 9,1 ha, està dividit en dues parts: un jardí neoclàssic i un jardí romàntic. La zona enjardinada del parc està envoltada per un extens [[bosc mediterrani]]. Repartides pel parc es troben nombroses peces escultòriques, algunes amb motius de la [[mitologia grega]] i unes altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua. Aquestes obres són d'autor desconegut, probablement procedents d'orígens diversos. S'aprecien diverses diferències estilístiques, la qual cosa fa suposar una factura de tres o quatre artistes, destacant per la seva qualitat les dues escultures femenines situades sota els templets del Belvedere.{{Sfn|Moreno|1996|pp=79-80}}

 

=== Palau Desvalls i jardins adjacents ===

 

Prop de l'entrada del parc es troba l'antic palauet de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil [[neoàrab]] i [[neogòtic]]. Dins d'aquest conjunt es conserva també la torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa originària del {{segle|VIII}}.{{Sfn|DDAA|2006|p=119}} Entre els segles {{versaleta|xii}} i {{versaleta|xiv}} s'hi van construir unes quantes dependències annexes, com una sala amb extrem [[Absis|absidal]] i una [[volta]] anul·lar.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=326|ref=Guia}} La resta de l'edifici va ser construït per Desvalls i els seus hereus. Presenta un cos elevat de tres nivells i dues ales formant un semicercle. La porta principal té forma d'[[arc de ferradura]], flanquejada per quatre columnes adossades que sostenen una balconada amb una porta polilobulada, sobre la qual es troba un relleu amb l'escut dels marquesos d'Alfarràs. La coberta té un [[gablet]] amb un rellotge circular, amb [[merlet]]s a banda i banda. L'interior està decorat amb [[estuc]]s i relleus figurats.{{Sfn|Moreno|1996|pp=60-61}}

 

=== Jardí neoclàssic ===

 

==== Nivells inferiors ====

==== Laberint i Mirador ====

[[Fitxer:Labyrinth - Parc del Laberint d’Horta - Barcelona.svg|thumb|esquerra|Plànol del Laberint. 1: Entrada, 2: Escultura d'Eros, 3: Sortida, 4: Gruta de la nimfa Eco, 5: Templet de Dànae, 6: Templet d'Ariadna, 7: Relleu de Deucalió i Pirra, 8: Relleu de ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'', 9: Plaça del Rellotge de sol]]

 

En la part occidental d'aquest nivell es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordatòria de la visita d'Alfons XIII el 1908.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}} El laberint està format per 750 metres lineals de [[Xiprer|xiprers]] retallats, amb una superfície de {{nowrap|45 x 50 m}}.{{Sfn|Gabancho|1999|p=25}} Té forma trapezoïdal, com una [[Labris|destral doble]] com la que segons la tradició tenia el laberint del [[Minotaure]] a [[Cnossos]] ([[Creta]]).{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}} En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'[[Ariadna]] i [[Teseu]], amb la inscripció «Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo».{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} Al centre del laberint hi ha una plaça vorejada de xiprers retallats en forma d'[[Arc (arquitectura)|arc]]; aquí es troba una estàtua d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]] sobre un pedestal, d'1,40&nbsp;m d'altura, realitzada en marbre, actualment amb els braços mutilats.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavat en el mur de suport de la següent terrassa, es troba la gruta d'[[Eco (mitologia)|Eco]] i [[Narcís (mitologia)|Narcís]], decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, realitzada en [[terracota]] —Narcís no està present, tot i que podria figurar simbòlicament en l'estany, en al·lusió al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=66}} La gruta, que recorda els [[nimfeu]]s romans, conté la inscripció «De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí».<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=954|títol=Font d'Eco|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>

Segons Federico Revilla, el laberint reflecteix les idees cortesanes divuitesques relatives a la galanteria i els jocs eròtics —propiciats en perdre's les parelles en el laberint—, que trasllueixen en el fons una visió escèptica sobre l'amor.{{Sfn|Revilla|2016|p=426}} El disseny va partir probablement dels ''giardini d'amore'' italians, d'origen [[Renaixement|renaixentista]], que plantejaven uns recorreguts de contingut simbòlic, relatius als misteris iniciàtics. A Horta aquesta iniciació començaria a la plaça dels Lleons i el seu recorregut faria al·lusió a tres conceptes: creació, amor i mort, manifestats en els relleus de marbre del conjunt. Aquesta simbologia fa pensar possiblement en l'adscripció [[Maçoneria|maçònica]] del marquès i, probablement, de l'arquitecte italià Bagutti.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=62}}

 

En un altre nivell, que s'alça sobre el laberint, es troba el Mirador o Belvedere, on destaquen dos templets d'estil italià amb [[Ordre toscà|columnes toscanes]] i estàtues de [[Dànae]] i [[Ariadna]].{{Sfn|Gabancho|1999|p=26}}<ref group="nota">De vegades la figura d'Ariadna s'identifica també com [[Artemisa]]. Segons altres autors no serien estàtues mitològiques, sinó al·legories del ''Comerç'' i la ''Indústria''. {{Harv|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=60}}</ref> La figura de Dànae és de marbre, de 1,71&nbsp;m d'altura; porta una borsa de monedes, que podria al·ludir a la pluja d'or en què es va transformar Zeus per seduir-la. La d'Ariadna és igualment de marbre i 1,68&nbsp;m d'altura, i porta una copa de vi, en al·lusió probablement a [[Dionís]], qui la va cortejar després de ser abandonada per Teseu.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|pp=66-67}}

 

Al costat d'aquests templets es troben dos petits estanys decorats amb relleus, dedicats a ''Deucalió i Pirra'' i ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'', així com quatre busts —un d'ells escapçat—, dos d'home i dos de dona, no identificats.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=916|títol=Relleus del Mirador del Laberint|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> El relleu de ''Deucalió i Pirra'' fa al·lusió al [[diluvi]], ja que van ser els triats per repoblar la terra; es mostra als dos personatges recollint pedres que es convertiran en els seus fills, sobre un fons amb un paisatge i un temple dedicat a [[Diana (mitologia)|Diana]]. ''Translació al cel d'una dona estimada per un déu'' representa probablement la salvació de l'ànima de [[Dido]] després de matar-se pel seu amor a [[Enees]]. Apareixen dues dones sobre un núvol, una d'elles alada i una altra amb una fletxa, mentre dos ''[[Amoret|putti]]'' s'agarren a les cames de la figura alada. Aquesta última podria ser [[Iris (mitologia)|Iris]], la personificació de l'[[arc de Sant Martí]], representada habitualment amb ales i [[caduceu]], tot i que també s'ha suggerit la seva identificació amb [[Io (nimfa)|Io]], [[Sèmele]] o [[Afrodita]].{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=67}}

 

Entre aquest nivell i la terrassa superior transcorre el «canal romàntic», un llarg canal de 3&nbsp;m de profunditat antigament navegable, traçat per [[Elies Rogent]] el 1853. Inclou en la part oriental del canal l'anomenada «illa de l'Amor», a la qual s'accedeix per un pont de ferro, que antany albergava una cabanya de fusta, avui desapareguda,{{Sfn|Gabancho|1999|p=33}} inspirada probablement en la casa del Pescador del [[Jardins del Retiro|parc del Retiro]] de [[Madrid]].{{Sfn|Moreno|1996|p=74}}

 

En el nivell superior s'aixeca el pavelló de Carles IV, d'estil neoclàssic i aire italianitzant, que evoca lleugerament a la [[Villa Capra]] de [[Palladio]]. Va ser construït el 1794 per Domenico Bagutti.{{Sfn|Gabancho|1999|p=29}} A la base del mur d'aquest pavelló hi ha una làpida de marbre amb una inscripció al·lusiva a la visita de Carles IV el 1802.{{Sfn|Moreno|1996|pp=93-94}} El pavelló està coronat per una escultura que representa ''L'Art i la Natura'', de 1,82&nbsp;m d'altura i realitzada en marbre, en la base de la qual hi ha dues inscripcions en [[llatí]] (una en cada costat): ''ARTIS NATURAQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM'' («l'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i ''ARS CONCORS FOETUM NATURAE MATRIS ALUMBRAT'' («l'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare naturalesa»).<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=941|títol=Pavelló de Carles IV|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref> Antigament hi havia altres dues inscripcions avui desaparegudes: ''NOSTRA NEQUE ERUBUIT SILVAS HABITARE THALIA'' («la nostra Talia tampoc es va avergonyir de viure en el bosc») i ''O NULLO TURBATA DOLO PAX HOSPITA RURIS'' («oh, pau acollidora del camp, no pertorbada per cap engany»).{{Sfn|Moreno|1996|p=87}}

 

El pavelló té dues portes laterals i altres dues en forma de balconada en la part frontal i posterior, a l'estil dels ''[[Capritx (arquitectura)|folies]]'' divuitescos.{{Sfn|Moreno|1996|p=74}} Les portes laterals tenen dos relleus de terracota, un dedicat a les arts i un altre a les ciències, mentre que a l'interior hi ha altres dos d'[[Escaiola (construcció)|escaiola]], al·lusius a la guerra i la pau. Els dos primers al·ludeixen a les qualitats intel·lectuals del marquès, mentre que els altres dos fan referència a les seves virtuts morals. El de les arts presenta a [[Clio]], [[Muses|musa]] de la història, acompanyada d'una [[esfinx]] i una figura alada, com a representació simbòlica de l'apoteosi del marquès, segons precedents romans. El de les ciències presenta a [[Urània]], musa de l'[[astronomia]], assenyalant un globus terraqüi amb un compàs, acompanyada de [[Cal·líope]] i [[Euterpe]] i una altra musa no identificada, mentre que un carro lunar en la part superior podria al·ludir a [[Mnemòsine]], mare de les muses. Els dos de l'interior fan referència a dos moments de la vida del marquès: quan el Consell de la ciutat va demanar la seva ajuda en temps de crisi i quan li va ser ofert un càrrec militar durant l'ocupació napoleònica.{{Sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|p=68}}

 

 

== Biodiversitat ==

 

El parc del Laberint és un dels més rics de la ciutat quant a diversitat biològica: segons l'ornitòleg Xavier Batllori, és «el millor i més estable de la ciutat».<ref name="País">{{ref-web|url= https://elpais.com/diario/1999/02/28/catalunya/920167653_850215.html|títol= El zorro de Horta y la urraca de Pedralbes|autor= Jacinto Antón|editor= El País|data= 28 de febrer de 1999|consulta=5 de setembre de 2017}}</ref> El 2014 l'[[Ajuntament de Barcelona]] el va declarar, al costat dels [[jardins de la Tamarita]], com a «refugi de fauna i flora», dins del Pla per la biodiversitat promogut pel consistori per a la protecció del medi ambient. L'objectiu és integrar aquests espais dins de la xarxa de refugis naturals de la Fundació World Nature.<ref>{{ref-web|url= http://beteve.cat/barcelona-protegeix-la-biodiversitat-del-laberint-dhorta-i-els-jardins-de-la-tamarita/|títol=Barcelona protegeix la biodiversitat del Laberint d’Horta i els Jardins de la Tamarita|editor= Betevé|data= 11 de juliol de 2014|consulta=9 de setembre de 2017}}</ref>

A més del laberint, format per tanques de [[xiprer]] (''Cupressus sempervirens''), el parc compta amb nombroses espècies vegetals, entre les quals es troben: [[Buxus|boix]] (''Buxus sempervirens''), [[til·ler]] (''Tilia tomentosa''), [[cedre de l'Himàlaia]] (''Cedrus deodara''), [[Taxus|teix]] (''Taxus baccata''), [[Cocculus laurifolius|còcul]] (''Cocculus laurifolius''), [[arbre de Júpiter]] (''Lagerstroemia indica''), [[alzina]] (''Quercus ilex''), [[llorer]] (''Laurus nobilis''), [[Sequoia sempervirens|sequoia]] (''Sequoia sempervirens''), pi (''Pinus halepensis'' i ''Pinus pinea''), [[roure]] (''Quercus robur''), [[evònim]] (''Euonymus japonicus''), [[marfull]] (''Viburnum tinus''), [[Pittosporum|pitòspor]] (''Pittosporum tobira''), [[Berberis|coralet del Japó]] (''Berberis thunbergii''), [[heura]] (''Hedera helix''), [[Agapanthus africanus|flor de l'amor]] (''Agapanthus umbellatus''), [[falguera]] (''Nephrolepis exaltata''), [[galzeran]] (''Ruscus aculeatus''), [[freixe]] (''Fraxinus ornus''), [[Platanus|plàtan]] (''Platanus acerifolia''), etc.<ref>{{ref-web|url=http://lameva.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/parque-del-laberint-dhorta_92086011952.html|títol=Parc del Laberint d'Horta|consulta=27 de juliol de 2017}}</ref>

 

La fauna del parc és la típica d'altres zones verdes de la ciutat, si bé la proximitat amb la [[serra de Collserola]] afavoreix la presència d'espècies forestals que no es troben en altres parcs urbans. La densitat vegetal del parc afavoreix la implantació d'aus: s'ha detectat la presència d'unes vuitanta espècies ornitològiques, entre les quals el [[Colúmbid|colom]] i el [[pardal]] són els que tenen una major població. També és abundant la presència d'esquirols.{{Sfn|Moreno|1996|p=92}} Entre la resta d'espècies es poden trobar des de [[ratapinyada|ratapinyades]], [[Geneta comuna|genetes]], [[talp]]s, [[senglar]]s i [[Meles (gènere)|teixons]] fins a [[Colobra|colobres]].<ref>{{ref-web|url= https://elpais.com/diario/1999/02/28/catalunya/920167653_850215.html|títol= El zorro de Horta y la urraca de Pedralbes|autor= Jacinto Antón|editor= El País|data= 28 de febrer de 1999|consulta=5 de setembre de 2017}}</ref> D'altra banda, en els hàbitats aquàtics hi ha [[Capgròs|capgrossos]], [[libèl·lula|libèl·lules]], serps d'aigua, [[Carassius auratus auratus|carpes daurades]] i altres espècies.<ref>{{ref-web|url= http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160720/403354906955/parque-laberint-dhorta-rejuvenece-estanques-subsuelo-fauna.html|títol= El parque del Laberint d’Horta rejuvenece su red hidráulica|autor= Isabel Martínez|editor= La Vanguardia|dasta= 20 de juliol de 2016|consulta=5 de setembre de 2017}}</ref>