Michel de Montaigne: diferència entre les revisions

L'escriptura de Montaigne és alegre i lliure, va d'un pensament a un altre, ''a salts i a gambades''. Les seues consideracions són sempre apuntalades amb citacions dels clàssics grecs i llatins. Ho explica dient que és inútil ''tornar a dir pitjor allò que un altre abans que ell ha aconseguit de dir millor''. Preocupat per evitar la pedanteria, evita també de recordar sovint l'autor o l'obra esmentada, coneguts, tanmateix, a l'època. Els anotadors futurs de la seua obra ja se n'encarregaran.

 

 

Declara que el seu fi és ''descriure l'ésser humà i, particularment, ell mateix (...) (ja que) trobem tanta diferència entre nosaltres i nosaltres mateixos com entre nosaltres i un altre''. Creu que la variabilitat i la inconstància són dues de les seues característiques principals. ''No he vist'', diu, ''cap monstre o miracle més gran que jo mateix''. Descriu la seua pobra memòria, la capacitat que té d'arreglar conflictes sense implicar-s'hi emocionalment, la repugnància pels que busquen la fama i els seus intents per deslligar-se de les coses del món per preparar-se per a la mort. La seua cèlebre divisa ''Què sé?'' (''Que sais-je?'') és el punt de partença de tot el seu astorament filosòfic.