Casal d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format d'enllaç
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 11:
 
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24v.jpg|thumb|dreta|250px|''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'', capítols {{Versaleta|xx}} i {{Versaleta|xxi}}: <br/>«''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fo primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que davallaren un d'altre, parlarem e llur vida recontarem. <br/> ''Del començament dels comtes de Barcelona'': Ara tactem del començament del llinatge dels comtes de Barcelona. En lo temps antic fo un cavaller qui era apellat Guifré qui fo de la vila d'Arrià [...] el dit comte anà a la ciutat de Narbona, ab son fill qui havia nom [[Guifré el Pilós|Guifré Pelós]], per haver [...]» <br/>(''ms. nº 17, f.24r'')]]
[[Fitxer:Donació d'Aragó i Peronella als Capítols matrimonials de Barbastre (1137).jpg|thumb|250pxminiatura|dreta|Als [[Capítols matrimonials de Barbastre (1137)|Capítols matrimonials de Barbastre]] de l'[[11 d'agost]] del [[1137]] es pactà el matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la reina [[Peronella d'Aragó]], que concebrien un fill i successor comú pels seus territoris i que suposà també el naixement de la ''Corona d'Aragó''. <br/>(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Perg. RBIV, car. 35, núm. 86'')]]
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24 r.jpg|thumb|250pxminiatura|[[Íncipit]] i [[Caplletra]] '''E''' de les ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'': «''Del comte Ramon Berenguer e com lo regne darago fo ajuntat al comtat de Barcelona per matrimoni''. '''E''' mort lo dit [...] E aquest excelent baro pres per muller la filla den remiro rey darago apellada Peronella e apres fo apellada Urraca amb la qual li pervench lo dit regne darago.» (''ms. nº 17, f.24r'')]]
El complex procés successori que desembocà en l'adveniment del [[Casal de Barcelona|casal comtal de Barcelona]] a la [[casa reial d'Aragó]] té el seu origen en el [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)|Testament d'Alfons I d'Aragó]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000640 Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars]</ref> El rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons I d'Aragó el Batallador]] redactà el testament l'[[octubre]] del [[1131]] durant el [[Setge de Baiona (1131)|setge de Baiona]],<ref name="UBIETO-69">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 69 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> i el ratificà novament el [[4 de setembre]] del [[1134]].<ref name="UBIETO-70">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El testament s'inicia amb la donació d'algunes tinences a diversos monestirs i catedrals; seguidament procedeix a donar la totalitat del Regne d'Aragó, «A aquests tres concedeixo tot el meu regne»,<ref name="UBIETO-70b">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 70 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]{{citació2|"Para después de mi muerte, dejo heredero y señor al Sepulcro del Señor, que está en Jerusalem, y a aquellos que cuidan y custodian y sirven a Dios; y al Hospital de los Pobres, que està en Jerusalem; y al Templo de Salomón, con los caballeros que cuidan de defender el nombre de la cristiandad. '''A estos tres concedo todo mi reino'''. Así el dominio que tengo en la tierra de mi reino, el principado y el derecho que tengo en todos los hombres de mi tierra, tanto en clérigos como en laicos, obispos, abades, canónigos, monjes, optimates, caballeros, burgueses, rústicos, mercaderes, varones, mujeres, pequeños y grandes, ricos y pobres, judíos y sarracenos, con tal ley y costumbre como mi padre y mi hermano y yo hasta ahora tuvimos o debemos haber. (....) De este modo todo mi reino, como sobreescrito está, y toda mi tierra, cuanto tengo y cuanto adquirí o en lo futuro adquiera, con el auxilio de Dios, cualquier cosa que yo ahora doy y en adelante legítimamente podré dar, todo lo otorgo y concedo al Sepulcro del Señor y al Hospital de los pobres y a la milicia del Templo de Salomón, para que ellos tengan y posean por tres partes justas e iguales."}}</ref> als ordes militars existents aleshores i de recent creació: [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|orde de sant Joan de Jerusalem]], [[Orde del Temple|orde del Temple de Salomó]] i [[orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]]. Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei i de l'estat psicològic de «decrepitud mental i física».<ref name="UBIETO-79">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79 [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=83&path=1457&forma=&presentacion=pagina&config_zoom=N Creación i desarrollo de la Corona de Aragón] {{citació2|"La muerte de '''Alfonso I el Batallador''' en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta '''decrepitud mental y física'''."}}</ref>