Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

18 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
|thumb|250px -> |miniatura
m (|thumb|300px -> |miniatura)
m (|thumb|250px -> |miniatura)
A [[Barcelona]], l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de 1929]], realitzada sota els auspicis de la [[dictadura de Primo de Rivera]], havia evidenciat que l'arquitectura acadèmica del moment estava caduca, ancorada en l'[[Arquitectura historicista|historicisme]] i el [[classicisme]] [[noucentisme|noucentista]]. Enfront d'això, un grup de joves estudiants dels últims cursos d'arquitectura de l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona]] (ETSAB) van sentir la necessitat de rebel·lar-se i buscar una nova via d'expressió més d'acord amb la modernitat, la qual van trobar en el racionalisme de moda llavors en la resta d'Europa. Per a això va coadjuvar la tasca del pintor i crític d'art [[Rafael Benet i Vancells|Rafael Benet]], que amb les seves cròniques de l'art avantguardista europeu a ''[[La Veu de Catalunya]]'' va donar a conèixer l'obra de diversos arquitectes innovadors, especialment Le Corbusier. Va ser Benet qui va propiciar la primera visita de Le Corbusier a la [[Ciutat Comtal]] per a celebrar unes conferències a la sala Mozart el 15 i 16 de març de 1928, que van suposar el primer germen per al sorgiment d'un moviment racionalista a Catalunya.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=17}} Així mateix, Josep Lluís Sert va assistir a les conferències pronunciades per Le Corbusier a la madrilenya [[Institución Libre de Enseñanza]] el 1928.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=99}}
 
[[Fitxer:AC. Documentos de actividad contemporánea. 1931, nº 1.png|thumb|250pxminiatura|Portada del primer número d{{'}}''[[AC. Documentos de Actividad Contemporánea|A.C. Documentos de Actividad Contemporánea]]'' (1931)]]
Una primera fita de la que sorgiria el GATCPAC va ser la celebració entre el 13 i 27 d'abril de 1929 d'una exposició a les [[Galeries Dalmau]] de Barcelona titulada ''Arquitectura Nova. Exposició de projectes'', en la qual es van presentar diversos projectes d'aquests joves arquitectes.{{Sfn|ref=Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar|''Enciclopèdia de Barcelona 2. Ciutat Vella / Govern Militar''|2006|p=318}} Entre els projectes presentats es trobaven: un aeroport de [[Sixte Illescas]]; una plaça de toros de [[Ricardo de Churruca]], [[Francesc Fàbregas i Vehil|Francesc Fàbregas]] i [[Germà Rodríguez i Arias]]; una clínica de [[Cristòfor Alzamora i Abreu|Cristòfor Alzamora]] i [[Enric Pecourt Betés|Enric Pecourt]]; un club esportiu de [[Pere Armengou i Torra|Pere Armengou]] i [[Francesc Perales i Mascaró|Francesc Perales]]; i un hotel i poble d'estiueig de [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]] i [[Josep Torres i Clavé]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=66}} D'aquesta exposició es va fer ressò el diari ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'', que seria un dels principals òrgans de difusió del moviment en els seus inicis. També es van fer ressò del nou moviment ''La Veu de Catalunya'', ''[[La Publicitat]]'' i ''[[L'Opinió]]''.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=18-19}}
 
== Característiques generals ==
 
[[Fitxer:Pabellón Alemania.jpg|thumb|250pxminiatura|[[Pavelló alemany|Pavelló d'Alemanya]] per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)]], de [[Ludwig Mies van der Rohe]]]]
El [[Racionalisme arquitectònic|racionalisme]] (1920-1950) —també anomenat [[Estil Internacional (arquitectura)|Estil internacional]]— va ser la principal tendència arquitectònica de la primera meitat del {{segle|XX}}. Amb un precedent en l'[[Escola de la Bauhaus]], es va desenvolupar per tota Europa, els Estats Units i nombrosos països de la resta del món. Aquest corrent buscava una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial ([[maó]], [[acer]], [[formigó]], [[vidre]]), renunciant a l'ornamentació excessiva i atorgant gran importància al [[disseny]], que és igualment senzill i funcional. Entre les seves figures sobresurten: [[Walter Gropius]], [[Ludwig Mies van der Rohe]], [[Le Corbusier]], [[Frank Lloyd Wright]], [[Eliel Saarinen]], [[Oscar Niemeyer]] i [[Alvar Aalto]].{{Sfn|Dempsey|2002|pp=142-145}}
 
== Principals arquitectes i realitzacions ==
 
[[Fitxer:Fábrica Myrurgia.JPG|thumb|250pxminiatura|Fàbrica Myrurgia (1928-1930), d'[[Antoni Puig i Gairalt]]]]
Existeixen diverses obres de finals dels anys 1920 considerades com a antecedents immediats del racionalisme català, especialment el pavelló de [[Ràdio Barcelona]] de [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]] (1922-1929, carretera de Vallvidrera al Tibidabo, Barcelona) i la fàbrica Myrurgia d'[[Antoni Puig i Gairalt]] (1928, carrer de Mallorca 351, Barcelona). El primer és un petit pavelló de forma prismàtica amb un gran mur de contenció per als serveis, amb una façana i una marquesina acristallades.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H2}} La fàbrica Myrurgia és considerada un antecedent del racionalisme per la seva estructura simètrica, les seves façanes llises i la seva molduració horitzontal.{{Sfn|Baldellou|Capitell|1995|p=148}} Altres obres pròximes al racionalisme anteriors a la constitució del GATCPAC són el Casal Sant Jordi, de [[Francesc Folguera i Grassi|Francesc Folguera]] (1929-1931, carrer de Pau Claris 81, Barcelona), i la casa Masana, de [[Ramon Reventós i Farrarons|Ramon Reventós]] (1928, carrer de Lleida 7-11, Barcelona).{{Sfn|Pla|2007|pp=131-132}}
 
[[Fitxer:Casa Bloc.JPG|thumb|250pxminiatura|esquerra|[[Casa Bloc]] (1932-1936), de [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Josep Torres i Clavé]] i [[Joan Baptista Subirana i Subirana|Joan Baptista Subirana]]]]
El principal exponent del GATCPAC va ser [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], un arquitecte de fama internacional que després de la Guerra Civil es va establir als [[Estats Units]]. Va ser deixeble de Le Corbusier, amb qui va treballar a [[París]] i al qual va convidar a visitar Barcelona el 1928, 1931 i 1932.{{Sfn|Montaner|2005|p=71}} Les seves dues principals obres a Barcelona en aquests anys van ser la [[casa Bloc]] (1932-1936, avinguda Torras i Bages 91-105) i el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938, passatge de Sant Bernat 10), totes dues en col·laboració amb Torres Clavé i Subirana. La primera es basa en el projecte d'habitatges ''à redent'' de Le Corbusier (1922) i és un conjunt d'habitatges en forma de S, de blocs llargs i estrets amb estructura metàl·lica de dues crugies, amb accessos als habitatges a través de corredors coberts;{{Sfn|Pla|2007|p=134}} el Dispensari presenta dos cossos paral·lels disposats en forma de L, amb un jardí central que serveix d'accés.{{Sfn|Pla|2007|p=135}} El 1933 va fer una escola a [[Palau-solità i Plegamans|Palau-solità]] (passeig de la Carrerada cantonada rambla del Mestre Pere Pou, actual CEIP Josep Maria Folch i Torres), amb una estructura funcional que donava prioritat a la il·luminació i la ventilació, i un sistema de mòduls autònoms d'aula i terrassa descoberta.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=36}}<ref>{{ref-web|url=http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id342/les-escoles-velles.htm|títol=Les Escoles Velles|consulta=19 de novembre de 2018}}</ref> A l'any següent va dissenyar amb Torres Clavé i Subirana una Biblioteca Infantil Desmuntable, el prototip de la qual es va exposar a la plaça de les Palmeres de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1935 va dissenyar amb Torres Clavé tres tipus de casetes de cap de setmana per a [[Garraf]], construïdes entre 1934 i 1935,<ref>{{ref-web|url=https://www.urbipedia.org/hoja/peque%C3%B1es_cases_de_fi_de_setmana_a_Garraf|títol=Petites cases de cap de setmana a Garraf|consulta=24 de novembre de 2018}}</ref> en les quals combinaven l'arquitectura moderna (formes cúbiques, espais lliures) i la tradicional ([[volta catalana|voltes catalanes]], murs de pedra, mobiliari popular); a Garraf es van construir els models A, B i C, mentre que per a una urbanització a Punta Prima ([[Illa d'Eivissa|Eivissa]]) van dissenyar les D i E, finalment no realitzades.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=322}} Aquest any va construir també el Pavelló Escolar Dispensari Can Xifré a [[Arenys de Mar]]{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=272}} i l'Escola Graduada ''El Convent'' a [[Martorell]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=272}} El 1936 va construir amb Torres Clavé un local per a la Unió de Cooperadors de [[Gavà]].<ref name="J">{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|autor=J. Emili Hernàndez-Cros|consulta=24 de novembre de 2018|pàgina=52}}</ref> Altres obres seves d'aquesta època són: la casa Galobart (1930, Travessera de Dalt 102, Barcelona, desapareguda),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=256}} la casa Duclós a [[Sevilla]] (1930, c/ Ceán Bermúdez 5),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=256}} l'edifici d'habitatges del carrer Rosselló 36 de Barcelona (1930){{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=197|ref=Guia}} i l'edifici del carrer Muntaner 342-348 de Barcelona (1930-1931).{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=274|ref=Guia}} Va ser autor també de la [[Joieria Roca]] (1934, [[passeig de Gràcia]] 18, actualment Joieria Tous), amb Antoni Bonet.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=163|ref=Guia}} També va dissenyar diversos projectes no realitzats, com un poble d'estiueig amb Torres Clavé per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau (1929),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=255}} un grup escolar per a l'avinguda del Bogatell de Barcelona (1932),{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=35}} un casal del poble per a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], amb Torres Clavé i Subirana (1932),{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=35}} un Hospital Comarcal tipus per a 100 llits, amb Torres i Subirana (1934){{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=37}} i un projecte d'Hospital Antituberculós a [[la Vall d'Hebron]], amb Torres Clavé i Subirana (1936).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} El 1937 va ser autor amb [[Luis Lacasa Navarro|Luis Lacasa]] i Antoni Bonet del [[Pavelló de la República|Pavelló de la República Espanyola]] per a l'[[Exposició Internacional de París de 1937]], on es va exhibir per primera vegada el ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'' de [[Picasso]], el qual va ser reconstruït a Barcelona el 1992 per Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León.<ref>{{ref-publicació|cognom= Monner i Faura|nom= Jordi|títol= BCN 92. Guia de La Vanguardia. 1: Del Velòdrom d'Horta a la Creueta del Coll|publicació= La Vanguardia|lloc= Barcelona|any= 1992|pàgina=16-19}}</ref>
 
Un dels membres més activistes del grup va ser [[Josep Torres i Clavé]], un arquitecte d'esperit reformista, l'activitat del qual es va centrar en el seu afany de transformar la societat mitjançant l'arquitectura i l'urbanisme. Entre 1931 i 1937 va dirigir la revista ''A.C.'' Entre 1933 i 1935 va treballar en el projecte del [[Pla Macià]]. El 1936 va fundar el [[Sindicat d'Arquitectes de Catalunya]] i, entre 1938 i 1939, va ser director de l'[[ETSAB]].{{Sfn|Midant|2004|p=903}} El 1929 va elaborar al costat de Sert un projecte de poble d'estiueig per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=255}} Al costat de Sert i Subirana va ser l'autor de la [[casa Bloc]] (1932-1936) i el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938). El 1934 va dissenyar amb Sert i Subirana una Biblioteca Infantil Desmuntable, el prototip de la qual es va exposar a la plaça de les Palmeres de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1935 va dissenyar amb Sert tres tipus de casetes de cap de setmana per a Garraf, construïdes entre 1934 i 1935.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1936 va construir amb Sert un local per a la Unió de Cooperadors de Gavà.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} També va dissenyar diversos projectes no realitzats: un projecte de Facultat de Medicina i Dispensari Universitari de Barcelona (1934);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=268}} un projecte d'institut de segon ensenyament per a [[Lleida]], amb Rodríguez Arias i Perales (1936);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} un projecte d'Hospital Antituberculós a la Vall d'Hebron, amb Sert i Subirana (1936);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} i un projecte d'Escola Municipal Grup Marcelino Domingo per a [[Reus]] (1936).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} Va morir en el front el 1939.{{Sfn|Midant|2004|p=903}}
 
[[Fitxer:Dispensario Central Antituberculoso.JPG|thumb|250pxminiatura|[[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938), de Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana]]
[[Joan Baptista Subirana i Subirana|Joan Baptista Subirana]] va estudiar arquitectura a Barcelona, [[Madrid]] i al Politècnic Superior de [[Berlín]], becat per l'Alexander von Humboldt Stiftung. Posteriorment es va llicenciar també en Ciències Exactes, i es va doctorar a la Universitat de Madrid.{{sfn|Ràfols|1951|p=110}} A l'inici de la seva carrera va guanyar un concurs per a construir una sèrie de [[cases barates]] organitzat per l'[[Ajuntament de València]]. També va construir un altre conjunt de cases barates a [[Cartagena]], i una sèrie de grups escolars a [[Madrid]] i [[Valladolid]]. Va organitzar el pavelló espanyol de l'Exposició Internacional d'Habitatge Urbà i Construcció de [[Berlín]] de 1931.<ref>{{GEC|0064374|Joan Baptista Subirana i Subirana}}</ref> En els anys 1930 va treballar en estreta col·laboració amb Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, amb els qui va elaborar dues obres que van quedar com els millors exponents del racionalisme a la Ciutat Comtal: la [[casa Bloc]] (1932-1936) i el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938).{{Sfn|Pla|2007|pp=134-135}} El 1932 va fer amb [[Fernando García Mercadal]] un projecte de Ciutat de Repòs per a les platges del [[Jarama]] ([[Madrid]]), no realitzat.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=259}} El 1934 va dissenyar amb Torres Clavé i Sert una Biblioteca Infantil Desmuntable, el prototip de la qual es va exposar a la plaça de les Palmeres de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} Aquest any va rebre l'encàrrec de reformar i ampliar els hospitals de [[Badalona]], [[Vic]], [[Igualada]], [[Manresa]], [[Viella]] i [[Palafrugell]], que van quedar en projecte per l'esclat de la guerra.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=59-60}} El 1936 va fer un projecte d'Hospital Antituberculós a la Vall d'Hebron, amb Sert i Torres Clavé.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}}
 
Un altre dels membres destacats va ser [[Germà Rodríguez i Arias]]. El 1929 va elaborar amb Fàbregas i Churruca un projecte de plaça de toros per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} Va ser autor de la casa Rodríguez Arias (1930-1931, [[Via Augusta (Barcelona)|Via Augusta]] 61), construït per a la seva família i reformat el 1958 i 1963; destaca per les seves asimetries compositives i pel seu cromatisme, de to rosa en la façana davantera i verd en la posterior.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=276|ref=Guia}} Entre 1933 i 1934 va construir l'edifici Astoria (carrer de París 193-199), que denota la influència de Walter Gropius, en un conjunt de quaranta habitatges, bar i cinema.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=198|ref=Guia}} Va ser autor amb Churruca del bloc Diagonal (1935-1940). També va fer un projecte de club nàutic per al port de Barcelona (1932).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=34}} El 1935 va realitzar el Cinema Doré (Gran Via 565-567){{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=272}} i, a l'any següent, un projecte d'institut de segon ensenyament per a Lleida, amb Perales i Torres Clavé (1936).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} A [[Manresa]] va ser autor del Sanatori de Sant Joan de Déu (1931, carrer Dr. Joan Soler s/n), destinat a nens raquítics i pretuberculosos, amb una planta de traça lineal trencada per un angle obtús, la qual cosa proporciona la màxima insolació per a la cura dels malalts.{{Sfn|Pla|2007|p=403}} Després de la guerra es va instal·lar a Xile.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=60}}
 
[[Fitxer:Diagonal Granados París.JPG|thumb|250pxminiatura|Bloc Diagonal (1935-1940), de [[Ricardo de Churruca]] i [[Germà Rodríguez i Arias]]]]
[[Pere Armengou i Torra|Pere Armengou]] va ser un dels socis fundadors. El 1929, sent estudiant, va elaborar amb Francesc Perales un projecte de club esportiu per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} Va ser arquitecte municipal de [[Manresa]] de 1932 a 1934, on va signar el Pla d'Eixample de Manresa (1933) i va projectar una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruitós. Va ser autor en aquesta ciutat el 1934 del Grup Escolar Renaixença (plaça de la Independència 1), un edifici de forma prismàtica de quatre plantes, l'última d'elles en reculada, amb un cos principal compost de tres crugies, que alberguen les aules, un corredor i sales complementàries.{{Sfn|Pla|2007|pp=402-403}}
 
A [[Tarragona]] va destacar l'obra de [[Josep Maria Monravà i López|Josep Maria Monravà]]. Va ser autor el 1930 de la casa Malé (Rambla Vella 15), un edifici resultant de la reforma de dues cases situades en xamfrà, per al que va reordenar les fileres de finestres i va fer un nou coronament per a l'edifici, amb una màxima altura a la cantonada que va descendint escalonadament cap als laterals.{{Sfn|Pla|2007|p=292}} També a Tarragona va edificar el 1931 l'Institut Politècnic (passatge Soler i Morey s/n), traçat en forma d'U amb una crugia intermèdia i una sèrie de quatre patis.{{Sfn|Pla|2007|p=294}} Entre 1940 i 1945 va realitzar també a Tarragona la [[Casa Bloc (Tarragona)|casa Bloc]] (carrer Marquès de Guad-El-Jelú 1-10), per encàrrec de l'Obra Sindical del Hogar del [[Dictadura franquista|règim franquista]], que encara conservava les traces del racionalisme, en un conjunt d'habitatges en bloc lineal en forma d'arc de circumferència, amb edificis de tres plantes i una planta baixa comuna en forma de porxada, en què les sales d'estar sobresurten amb tribunes que proporcionen un ritme vertital al conjunt, en contrast amb les línies horitzontals marcades pels balcons.{{Sfn|Pla|2007|p=293}}
 
[[Fitxer:Casa Bloc 01.jpg|thumb|250pxminiatura|[[Casa Bloc (Tarragona)|casa Bloc]] (1940-1945), de [[Josep Maria Monravà i López|Josep Maria Monravà]], [[Tarragona]]]]
[[Bartomeu Agustí i Vergés|Bartomeu Agustí]] va desenvolupar la seva obra en la [[província de Girona]], especialment a [[Olot]], la seva localitat natal. En aquesta ciutat va construir la casa Serra, més coneguda com a casa dels Nassos (1932), la casa Bartrina (1934), la casa Rodas (1935) i la casa Gratacós (1935). Arquitecte municipal d'Olot entre 1937 i 1938, va projectar la plaça del Mercat i la reforma de l'Escorxador Municipal, no portades a terme per la guerra.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=66-68}} També va construir dos centres escolars a [[Montagut i Oix|Montagut]] (1934, actualment CEIP Mont Cós) i [[Camprodon]] (1936-1938, actualment CEIP Dr. Robert), i va projectar uns altres a [[Les Preses|Sant Pere de les Preses]], [[Sant Joan les Fonts]], [[Riudaura|Ridaura]] i [[Abella (Vilallonga de Ter)|Abella]].{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=81}} Després del conflicte va ser inhabilitat per a la seva professió per les noves autoritats.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=68}}
 
[[Josep Maria Claret i Rubira|Josep Maria Claret]] va començar a treballar com a delineant al despatx de Josep Lluís Sert. Ja com a arquitecte, el 1933 es va instal·lar a la seva ciutat natal, [[Girona]], on va desenvolupar la seva obra. Entre les seves realitzacions destaquen: la fàbrica Embotits Soler, la casa Suñé (1933), la casa i carnisseria Turón (1934), la casa Pla (1934), la casa Martí Panella (1935) i la casa Comesa (1936). Durant la guerra va dissenyar diversos refugis antiaeris i va treballar per al Servei de Municipalització de l'Habitatge de Girona, per al qual va projectar diversos grups de cases: cases Escatllar (1937-1940, carrer Canonge Dorca 22-32), grup de deu cases (1937, carrer Emili Grahit, desaparegudes), dues cases (1937, carrer Mestre Roger 20-24, derrocades) i grup de quatre cases (1937-1938, Travessia de la Creu s/n, derrocades).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=72-73}}
 
[[Fitxer:Pati posterior Escoles Doctor Robert.JPG|thumb|250pxminiatura|esquerra|Col·legi Dr. Robert (1936-1938), de [[Bartomeu Agustí i Vergés|Bartomeu Agustí]], [[Camprodon]]]]
[[Josep Soteras i Mauri|Josep Soteras]], que va destacar com a arquitecte a la posguerra —especialment com un dels autors del [[Camp Nou]]—, era en aquesta època un arquitecte recent titulat. Va ser autor de l'edifici del carrer de Balmes 371 cantonada [[Ronda del General Mitre|ronda General Mitre]] (1935-1941){{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h29}} i l'edifici de la [[Ronda de Sant Pere]] 22 cantonada carrer Trafalgar (1936).{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h28}} El 1932 va dissenyar amb Joan Baca una parada de flors per a [[Les Rambles]] de Barcelona (actualment desapareguda).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=259}}
 
== Influència posterior ==
 
[[Fitxer:Fundació Miró.JPG|thumb|250pxminiatura|[[Fundació Joan Miró]] (1972-1975), de [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]]]]
Després de la Guerra Civil va desaparèixer la modernitat racionalista a Catalunya. L'inici de la [[dictadura franquista]] va provocar una ruptura en la integració avantguardista de l'arquitectura catalana, ja que el nou règim va apostar per un estil més academicista. En els primers anys de postguerra va ressorgir l'estil [[Noucentisme|noucentista]], amb un marcat component acadèmic, en un estil neoclàssic influït per l'eclecticisme americà i el [[neorenaixentisme]] mediterrani, amb tendència al monumentalisme i la grandiloqüència afavorits pel nou règim.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=I}}
 
1.202.756

modificacions