Mikoian-Gurévitx MiG-23: diferència entre les revisions

Com en el cas del MiG-23M, les versions d'exportació es van construir amb una aviònica lleugerament inferior. En total, es van construir prop d'un miler de MiG-23ML i similars. Es conserva un MiG-23MLD al museu de les [[Forces Aèries dels Estats Units]]

 

 

Es va construir una versió del MiG-23P ("P" per ''perekvatxik'' o "interceptor" ) per equipar les unitats d'intercepció de la força aèria soviètica, amb una aviònica modificada per millorar la integració en els sistemes de defensa aèria: un nou pilot automàtic i un nou vincle de dades permetrien teledirigir gairebé del tot l'avió des d'una estació terrestre.dotar les unitats per interceptar a la força aèria soviètica, amb una aviònica modificat per millorar la integració dels sistemes de defensa aèria: un nou pilot automàtic i un nou vincle de dades li permet controlar gairebé tots els avions des d'una estació terrestre. D'aquesta versió es van fer prop de 500 unitats.

El desenvolupament d'una versió especialitzada en l'atac terrestre va ser planejada molt aviat: el quart prototip del MiG-23 també va ser modificat per dur a terme aquesta funció, però els assajos van mostrar que la fórmula no era apropiada. Mikoian-Gurévitx a continuació, va aportar, aleshores, altres canvis per arribar als MiG-23B ("B" per ''bombardirovxtik'' és a dir, "bombarder"). El prototip d'aquest féu el seu primer vol el 18 de febrer de 1971.

 

 

Externament, els MiG-23 d'atac són immediatament recognoscibles pel seu nas en forma de "bec d'ànec", que permet millorar la visibilitat del pilot cap avall i endavant, la qual cosa és possible gràcies a l'eliminació del radar aire-aire en les versions de caça. Altres canvis inclouen un reactor Lyulka AL-21F-300 amb una potència màxima de 110 kN.