Luigi Boccherini: diferència entre les revisions

El 1768, va arribar a París amb [[Filippo Manfredi|Manfredi]], músic del seu quartet de corda. Després de les baralles entre els partidaris de [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]] i els de [[Niccolò Vito Piccinni|Piccinni]], els italians hi eren benvinguts. A París va poder publicar alguns quartets i trios i junt a Manfredi va presentar les seues obres al Concert Spirituel. El renom de Boccherini va començar a estendre's. L'Ambaixador d'Espanya a París va reeixir a convèncer Boccherini i Manfredi de visitar Madrid prometent-los una feina estable sota la protecció i mecenatge de l'Infant Lluís, germà del rei. Aquesta proposició pot semblar estranya, car el rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]] no estimava la música. Finalment, Boccherini es va instal·lar a Madrid l'any 1768, país on va residir fins a la seua mort.

 

 

Però la situació no era efectivament tan brillant com s'esperaven. Nombrosos músics italians exercien a Madrid i aviat es van mostrar gelosos del nouvingut. A més, només els autors d'òperes podien esperar la glòria a Madrid i no era el seu cas. No va ser fins a 1770 que l'infant Lluís va contractar el compositor com a violoncel·lista i compositor. Aquest any, va començar a compondre el seu primer [[quintet de corda]], forma que va contribuir a desenvolupar d'una manera decisiva. Va esdevenir molt prolífic i va produir nombroses peces de música de cambra que van contribuir a acréixer el seu prestigi: els quartets opus 15 van donar-li fama arreu d'Europa. És un període de probable proximitat amb [[Gaetano Brunetti]], mestre de violí i compositor del nebot de l'Infant Lluís, el futur Carles IV, període d'influències mútues i d'evolució estilística. El 1776, el matrimoni morganàtic de l'infant Lluís va suposar-ne el desterrament de la cort i que Bochherini i Manfredi l'acompanyessin al palau d'[[Arenas de San Pedro]] i fossin llavors rebutjats per la cort de Madrid. La seua producció se'n va ressentir. Tot i això, en aquesta època va compondre el seu formidable ''Stabat Mater'' (1781).