Període romà a Occitània: diferència entre les revisions

Entre el 80 i el 72 aC esclatà la [[Guerra de Sertori]] a [[Hispània]], que també implicaria al territori occità, ja que després de la derrota del sertorià [[Hirtuleu]] a mans de [[Luci Manili]], el territori esdevingué refugi dels sertorians fugits.

 

El 56 aC el triumvir [[Juli Cèsar]] envià [[Publi Licini Cras Dives II|Publi Cras]] a l'[[Aquitània]] contra els ''sotiates'', raó per la qual se sublevaren tant els aquitans com els càntabres. Poc després, el 54 aC, també se sublevaria contra els romans el cap dels arverns, [[Vercingetòrix]], amb suport del cap Lecteri dels [[cadurcs]] i dels [[lemovices]]. Van destruir Avaricum i venceren Cèsar a [[Gergòvia]], però cometeren l'error de tancar-se a la vila fortificada d'[[Alèsia]], on foren assetjats i vençuts per [[Juli Cèsar]] el 52 aC. Llur territori fou incorporat a Roma i dividit entre la [[Gàl·lia Narbonesa]], [[Aquitània]] i la [[Gàl·lia Cèltica]].

 

Encara el 50 aC se sublevarien els cadurcs i Comm, cap dels atrebats. Els romans, com a represàlia, destruïren ''Uxellodunum'' ([[Caors]]) i ''Narbo'' esdevingué metròpolis imperial. Però el 49 aC esclatà la [[Segona guerra civil romana]] entre [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i Cèsar. Els massaliotes cometeren l'error de posar-se de part del perdedor, Pompeu, i com a represàlia Cèsar destruí [[Massàlia]] i la incorporà directament a l'Imperi, de manera que inicia la seva decadència.

 

Entre el 42 i el 31 aC [[Octavi August]] dominava la regió perquè li pertocava en el triumvirat. Mantingué l'estatut de ciutat lliure i federada per a Massília, i quan unificà tot l'imperi romà, el 27 aC, va fer de la Gal·lia Togata ''Provintia Romana'' (d'ací [[Provença]]). Octavi August va dividir l'actual Occitània entre dues províncies: