Nanotecnologia de l'ADN: diferència entre les revisions

{{double image|right|Mao-DXarray-schematic-small.gif|175|DX DNA array.png|175|Acoblament d’una matriu DX. A l’esquerra, es visualitza un diagrama esquemàtic. Cada barra representa un domini d’ADN de doble hèlix; les puntes dels extrems representen extrems d’unió complementaris. La molècula DX que hi ha a la part superior es combinarà amb la matriu bidimensional d’ADN situada a la part inferior de la imatge. A la dreta es mostra una imatge de microscopi de forces atòmiques de la matriu acoblada. Les rajoles individuals de DX són clarament visibles en l’estructura acoblada. La imatge comprèn 150nm d’un extrem a l’altre.}}

 

 

Els assemblatges de petits àcids nucleics poden ser dotats d’[[extrems enganxosos]] per a combinar-los en una estructura bidimensional de dos entramats periòdics. El primer exemple d’això fou la sèrie del DX o molècula amb doble encreuament. Cada DX pot estar designat amb quatre [[extrems de l’ADN|extrems enganxosos]], un a cada final dels dominis de la [[doble hèlix]], i aquests extrems enganxosos poden ser dissenyats amb seqüències que fan que les unitats de DX es combinin segons un patró [[tessel·lat]]. D’aquesta manera formen extensions de fulla plana, com a [[cristall]]s rígids en dos dimensions d’ADN. <!--