Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

== Ordenació institucional de la unió dinàstica (1162-1213) ==

=== El regne dels Aragonesos ===

 

Els orígens del [[Regne d'Aragó]] es remunten a l'antic comtat d'Aragó, un petit territori pirenaic vertebrat a l'entorn del riu Aragó i que donà nom al comtat. S'han proposat dues etimologies pel riu Aragó: una d'arrel vascònica ''Ura goin'', que significaria «l'aigua (que baixa) de les alçades», i l'altra d'arrel cèltica ''Ara gon'' que significaria similarment «riu de les muntanyes». El comtat d'Aragó va restar durant un breu període sota la dominació de l'Imperi franc, però arran de la [[Batalla de Roncesvalles]] afermà la seva independència. El comtat fou governat per una dinastia pròpia fins que per via matrimonial el [[925]] entrà a formar part dels dominis patrimonials del [[Regne de Pamplona]]. Un segle més tard, el [[1035]], el rei [[Sanç Garcés III de Pamplona]] donà en herència a un dels seus fills, Ramir Sanxes, el conjunt de terres que van des de [[Matidero]] a [[Vadoluengo]] i que es corresponien aproximadament amb els límits de l'antic comtat d'Aragó, per tal que les tingués en homenatge i feu del seu germà, el rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. Malgrat que Ramir Sanxes mai no s'intitulà rei, i que les seves terres mai no foren un regne sinó que formaven part íntegra del [[Regne de Pamplona]], es considera tradicionalment que Ramir Sanxes fou el primer rei d'Aragó, i que el [[1035]] nasqué el [[Regne d'Aragó]]. El seu fill i successor fou Sanç Ramires, que igual que el seu pare no s'intitulà rei, però va buscar fugir del vassallatge pamplonès anà el [[1068]] a [[Roma]] i es declarà vassall del Papa. Però un fet inesperat succeí poc després, el [[1076]], car el seu cosí i rei [[Sanç Garcés IV de Pamplona]] fou assassinat pel seu propi germà Ramon Garcés. Els nobles pamplonesos, no volent ser governats per un rei fratricida, proclamaren a Sanç Ramires com a nou rei de Pamplona, moment a partir del qual usà ja sense limitacions la [[dignitat (títol)]] de rei, intitulant-se «''rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos''», en llatí: «''gratia Dei Aragonensium et Pampilonensium rex''» ([[Sanç I d'Aragó i Pamplona|Sanç I d'Aragó i de Pamplona]]).

 

=== El comtat dels Barcelonins ===

Per la seva part el comtat dels Barcelona havia esdevingut la possessió i títol principal del comte dels barcelonins, el qual exercia el seu ''principatum'' sobre diversos comtats de la [[Gòtia]]. La Gòtia era la part del [[Regne Visigot]] que els francs havien conquerit i arrabassat del domini islàmic a l'inici del [[segle IX]], i estava format per la totalitat de l'antic ducat visigòtic de Septimània (Narbonensis) i una part del ducat visigòtic d'Ibèria (Tarraconensis). Però mentre el Regne de Pamplona, el Comtat d'Aragó, el Comtat de Sobrarbe, el Comtat de Ribagorça i el Comtat de Pallars havien escapat del domini franc i afermat la seva independència gràcies a la seva aïllada posició geogràfica, als comtats més propers a la costa aquesta possibilitat no era factible. Fou un magnat got, [[Guifre el Pilós]], qui per la seva lleialtat als reis francs de la [[Dinastia Carolíngia|dinastia carolíngia]] fou recompensat amb la governació de diversos d'aquests comtats; constituí d'aquesta manera un domini que transmeté als seus successors fins que durant el govern del comte [[Borrell II]] s'extingiren els reis francs de la dinastia carolíngia. La pujada al poder d'una nova dinastia, [[Dinastia Capet|els capets]], suposà el trencament del vassallatge dels comtes de Barcelona amb aquells reis, i a partir d'aleshores els comtes de Barcelona cercaren afermar la seva independència.

=== L'articulació del Regne d'Aragó i la forja de Catalunya ===

{{AP|Regne d'Aragó|Principat de Catalunya}}

[[Fitxer:Usatici-Barchinone-usalia-Cathalonie.jpg|thumb|dreta|220px|En els ''[[Usatges de Barcelona|Usatici Barchinone]]'' recopilats per ordre d'[[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» s'hi recullen els «''Usalia Cathalonie'''»: els usos de la cort que establí en llur pàtria [[Ramon Berenguer I]]<br/> (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) ]]

Amb l'inici del regnat d'[[Alfons el Cast]] s'inicià la unió dinàstica i ambos conjunts territorials començaren a ser governats per un sobirà comú. El rei [[Alfons II d'Aragó]] «el Cast» es trobà amb dos conjunts territorials diferents entre si, tant en la seva estructuració política, com econòmica i social, com per la seva tradició legislativa i la seva herència cultural i lingüística. Així mateix aquests dos conjunts territorials no eren un corpus unitari, sinó que formaven un conglomerat heterogeni i divers. La prioritat del rei Alfons fou la de cohesionar internament els dos blocs, així com la d'articular els dos components sota la seva Corona en la unitat de la monarquia. De fet, només el rei i els seus consells reials eren comuns a Aragó i Catalunya, que per la resta, mantingueren la seva pròpia estructura de poder. Aquest canvi es veié reflectit en la intitulació del rei, que abandonà els tradicionals títols de ''rei dels aragonesos'' («''rex Aragonensium''») i ''comte barceloní'' («''comes Barchinonensis''»), per passar a intitular-se ''rei d'Aragó'' («''regis Aragone''») i ''comte de Barcelona'' («''comitis Barchinone''»).

== L'expansió territorial peninsular i mediterrània (1213-1291) ==

{{principal|Regne de Mallorca|Regne de València|Regne de Sicília}}

Els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]] són el període de la gran expansió territorial i marítima per la conquesta i la colonització de noves terres, a la península i a la Mediterrània, i per la cristal·lització d'una nova societat i institucions polítiques.

 

Aquesta etapa va estar caracteritzada arreu per una sèrie de factors econòmics encadenats: creixement de la població, creixement de la superfície cultivada i del volum de producció, increment global del volum d'ingressos senyorials (sostracció), tendència a la baixa de l'aportació de cada família pagesa a aquests ingressos (tendència a la baixa de la taxa de sostracció), explicable pel creixement ininterromput.<ref>Bonnassie, P. ''Catalunya mils anys enrer<!--sic-->a'' (2 vol.). Barcelona: Edicions 62, 1979</ref>

 

 

=== Conquesta de Mallorca ===