Eric de Pomerània: diferència entre les revisions

 

Boguslau també tenia pretensions al regne de Suècia a través del seu rebesoncle [[Magne IV de Suècia]], que els nobles suecs havien obligat a abdicar el 1364. En el seu lloc els suecs van coronar a l'alemany [[Albert de Macklenburg]]. Però quan Albert va intentar reduir el poder dels grans magnats del regne aviat es van girar en contra seu. Els suecs van demanar a Margarida que els ajudés a expulsar a Albert, i a canvi es comprometien a nomenar-la regent de Suècia.

El [[1389]] l'exèrcit d'Albert va ser derrotat a la batalla de Falköping, i Margarida esdevingué la regent de Suècia, a més de Dinamarca i Noruega. Veient l'oportunitat d'unificar els tres regnes sota una única dinastia, va decidir adoptar a Boguslau i nomenar-lo oficialment successor.

 

Boguslau era un bon candidat per heretar els tres regnes, al descendir de forma directa de reis de les tres nacions. La reina Margarida el va fer portar a Dinamarca i li va fer canviar el seu nom d'origen eslau per un de nòrdic: Eric. El [[8 de setembre]] de [[1389]] va ser proclamat rei de Noruega a [[Trondheim]]. El [[1396]] ho fou també a Dinamarca i a Suècia, i finalment, el [[17 de juny]] de [[1397]], va ser coronat rei dels tres regnes a la catedral de Kalmar. La unió dinàstica que es formà seria coneguda com la [[Unió de Kalmar]]. La reina Margarida, però, va continuar exercint el poder als tres regnes fins a la seva mort l'any [[1412]].

 

 

===Regnat===