Rafael Gasset Chinchilla: diferència entre les revisions

Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre [[Francisco Silvela]] i el general [[Camilo García de Polavieja]].{{sfn|Sánchez Illán|1998|pp=224-229}} Des de ''El Imparcial'' recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític [[Regeneracionisme|regeneracionista]] aragonès [[Joaquín Costa]] i la seva «política hidràulica»,{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=325-327}}{{sfn|Sánchez Illán|1998|pp=225-226}} que intentaria dur a la pràctica durant la seva primera cartera com a ministre d'Agricultura en un govern del [[Partit Liberal Conservador|conservador]] [[Francisco Silvela|Silvela]].{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=325-327}} En 1903, en el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals en un Govern de [[Raimundo Fernández Villaverde|Fernández Villaverde]], no obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per [[Antoni Maura i Montaner|Maura]], que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=334-336}} El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, [[Manuel Allendesalazar]].{{sfn|Sánchez Illán|1997|p=335}} Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de [[Segismundo Moret]],{{sfn|Sánchez Illán|1997|p=337}} finalment es passaria al [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]], en entrar com a ministre de Foment en un govern de Moret l'1 de desembre de 1905.{{sfn|Urquijo i Goitia|2008|p=92}}

 

Entre 1891 i 1923 va tenir acta de diputat per les circumscripcions de [[Santiago de Cuba]], [[A Estrada]], [[Noia]], [[Ciudad Real]] i [[Alcázar de San Juan]].{{sfn|Sánchez Illán|1997|p=323}} En la seva etapa com a liberal seria nomenat ministre de Foment en fins a set ocasions: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906,{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|p=92}} entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906,{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|p=93}} entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910,{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|p=95}} entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de març de 1912,{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|pp=96-97}} entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913,<ref name=reinadodealfonsoXIII>{{ref-web|títol=Reinado de Alfonso XIII|url= http://humanidades.cchs.csic.es/ih/paginas/jrug/diccionario/gabinetes/m5_alfonso13.htm|dataaccés=18 de novembre de 2014}}</ref> entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917,{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|p=99}} i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923.{{sfn|Urquijo i Goitia|2008|p=106}} Va donar nom a la primera llei d'espanyola de [[Parcs nacionals d'Espanya|parcs nacionals]], aprovada el 17 de desembre de 1916 i coneguda com a «Llei Gasset» per ser Gasset el llavors ministre de Foment, encara que el seu principal impulsor va ser el senador [[Pedro Pidal]].<ref>{{ref-llibre|cognom= {{versaleta|Casado de Otaola}}|nom=Santos|any=1996|títol=Los primeros pasos de la ecología en España| editorial=Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y Publicaciones de la Residencia de Estudiantes|lloc=Madrid|url= http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/15850_all.pdf|pàgina=393}}</ref>