Nazisme: diferència entre les revisions

== Història ==

[[Fitxer:Drawing of Adolf Hitler.jpg|upright|miniatura|upright|Retrat a llapis d'Adolf Hitler, 1923.]]

Aquesta ideologia apareix a l'Alemanya dels anys 30, just quan a les dures condicions de pau que se li havien imposat després de la [[Primera Guerra Mundial]], s'hi van sumar els estralls econòmics provocats pel [[Crack del 1929]] i la [[Gran Depressió]]. El gener del 1933, [[Adolf Hitler|Hitler]] va ser nomenat primer ministre d'Alemanya pel President de la Primera República, [[Paul von Hindenburg]], gràcies a la seva victòria electoral i al suport d'altres partits polítics. Quan el president de la república va morir el [[2 d'agost]] del [[1934]], Hitler va unificar els càrrecs de [[canceller]] amb el de president.

 

El règim que es va implantar va exercir un fort control sobre cada aspecte de la societat, mostrant especial interès a l'educació de la joventut alemanya. Des de la infància, s'ensenya als nens a ser durs i a sofrir la lluita per ser el més fort, seleccionant a poc a poc a uns escollits que aniran conformant una nova elit de guerrers sagrats (la [[Schutzstaffel]]) a manera d'una nova [[Esparta]] naixent i victoriosa. La ciència tampoc escapa a la influència del partit que la utilitza per justificar les seves idees o per buscar noves armes per a la guerra que es venia preparant.

 

 

En relació a l'Europa "no-occidental" o regió en la qual "la raça" podria expandir-se, existeixen documents que suggereixen que la intenció era establir formes de govern al servei dels alemanys i basades sobre un sistema de castes, d'acord amb les quals la funció de la població (treballador (esclau/camperol/obrer) -supervisor i amo (sacerdot-guerrer) s'establiria d'acord amb la seva “raça”, sota la direcció de les [[Schutzstaffel]], o SS. (vegeu [[Generalplan Ost]]): els [[eslaus]], [[polonesos]], [[russos]], etc., serien exterminats en la seva majoria, i els qui sobrevisquessin serien traslladats "a l'est" on, tractats com a esclaus (negant-se'ls tota educació, tractaments mèdics, etc.) eventualment s'extingirien. Atès que no hi havia suficients "aris", membres de races "intermèdies" ([[letons]], [[estonians]], [[txecs]], [[ucraïnesos]], etc.) continuarien existint com a camperols i mà d'obra amb algunes garanties, sota control d'amos i supervisors alemanys, especialment membres de les SS, que rebrien terres i esclaus en relació als seus "mèrits".

 

Des d'aquest punt de vista, la ‘propaganda política’ “està dirigida a les masses, parla el llenguatge del poble perquè desitja ser entesa pel poble. La seva tasca és l'art més creatiu de posar fets i esdeveniments de vegades complexos en una forma simple, que pugui ser entesa per l'home al carrer.” i “La propaganda és per tant, una funció necessària de l'estat modern. Sense ella és simplement impossible, en aquest segle de les masses, aspirar a grans objectius. (La propaganda) Se situa al començament de l'activitat política pràctica en cada aspecte de la vida pública. És un requisit important i necessari”.

 

Al contrari del que alguns creuen, la tècnica bàsica de la propaganda no era, per Goebbels, la mentida. Goebbels: "La propaganda bona no necessita mentir, en realitat, no pot mentir. No té motiu per témer la veritat. És un error creure que la gent no pot acceptar la veritat. Ells poden. És solament una matèria de presentar la veritat a la gent en una manera que ells siguin capaços d'entendre. Un propaganda que menteix solament demostra que té una mala causa. No pot ser reeixida en el llarg termini", la qual cosa no vol dir que no l'emprés. - "Solament la credibilitat ha de determinar si el que la propaganda proposa ha de ser cert o fals"<ref>[http://www.psywarrior.com/goebbels.html Joseph Goebbels" principles of propaganda], vegeu també L Doob: [http://ics.leeds.ac.uk/papers/vp01.cfm?outfit=pmt&folder=715&paper=1143 Goebbels' principles of propaganda]</ref> i "Si la propaganda va a ser reeixida, ha de saber el que busca. Ha de mantenir clar i constantment present el seu objectiu i buscar els mitjans i mètodes apropiats per aconseguir aquest objectiu. La propaganda, com a tal, no és ni bona ni dolenta. El seu valor moral és determinat per l'objectiu que busca". L'anterior estableix una situació més aviat confusa, la qual cosa ha portat a alguns a suggerir que es poden derivar quatre principis de la "propaganda goebbeliana": 1. No hi ha veritat.- 2. Tota informació (real) és irrellevant.- 3. La història i els missatges dels mitjans són solament una narrativa.- 4. La veritat és el que s'escull creure.<ref>[http://www.goebbels.info/goebbels-about.htm Joseph Goebbels]</ref> Alternativament, es proposen els següents principis: Principi de renovació: Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l'adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. -Principi de la versemblança: Construir arguments a partir de fonts diverses. -Principi de la silenciació: Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari. -Principi de la transfusió: Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, sia una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. -Principi de la unanimitat: Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d'unanimitat.<ref>[http://www.martincid.com/propaganda/propaganda1.html Propaganda i Veritat]</ref>

=== Persecució dels homosexuals a l'Alemanya nazi ===

{{AP|Persecució dels homosexuals a l'Alemanya nazi}}

La [[persecució]] dels homosexuals a l'[[Alemanya nazi]] es va fonamentar principalment sobre la premissa que l'homosexualitat era incompatible amb la ideologia [[nacionalsocialista]] perquè els homosexuals no es reproduïen i per tant no perpetuaven la [[raça ària]]. L'homosexualitat constituïa una de les proves de degeneració racial que, a més, es transmetia per vici d'uns individus a uns altres; per això les autoritats havien de posar tots els mitjans al seu abast per evitar la seva extensió.<ref>«Extermini sota el nazisme», article a ''Orientacions. Revista d'Homosexualitats'', n.º 5. Madrid: Fundació Triangle, primer semestre de 2003. ISSN 1576-978X.</ref>