Diferència entre revisions de la pàgina «Alt Camp»

8 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
|thumb|200px -> |miniatura
m (|thumb|220px -> |miniatura)
m (|thumb|200px -> |miniatura)
 
En aquestes serres dominen els materials triàsics amb gresos vermells i calcàries grises blanquinoses, que donen lloc a cingles amb fort contrast cromàtic. Al sector oriental dominen les calcàries i margues. A l'extrem nord-oest, al sector de les muntanyes de Prades, hi ha una àrea amb granits i pissarres.
[[Fitxer:Serra de Miramar, La Conca de Barberà.jpg|thumb|200pxminiatura|esquerra|Serra al nord de l'Alt Camp]]
Aquesta topografia dificulta les comunicacions, excepte cap al sud. La línia ferroviària i la carretera de Reus a [[Montblanc]] aprofita l'estret de [[la Riba]] que ha obert el Francolí. La carretera de Tarragona a [[Lleida]], que passa per Valls, puja pel coll de l'Illa. L'autopista de Lleida fa com unes muntanyes russes, entre el Penedès i el [[Segrià]]. Primer puja per salvar els relleus de la serra de [[Bonastre]], al límit amb el Baix Penedès; després baixa fins a la depressió de Valls per ascendir suaument cap al nord, fins al peu de la serra de Miramar; s'enfila en un fort pendent entre la serra de Miramar i la serra del Cogulló; després de passar el coll de [[Cabra]], baixa al fons de la Conca de Barberà. Abans d'arribar al Segrià, encara torna a pujar pels colls de [[l'Albi]] i [[Vinaixa]].
 
== Hidrografia ==
Els rius [[Francolí]] i [[Gaià]] travessen l'Alt Camp de nord a sud. Tenen un curs paral·lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants, que divaguen per la plana. Tots dos neixen més al nord de la comarca.
[[Fitxer:Brugent.jpg|thumb|200pxminiatura|dreta|El Brugent abans de desembocar al Francolí]]
 
El Gaià entre les serres [[serra de Brufaganya|de Brufaganya]] i [[Serra de Queralt (Bellprat)|de Queralt]] entre les comarques de l'[[Anoia]] i Conca de Barberà. Travessa la plana del [[Pont d'Armentera]], [[Querol]], [[Aiguamúrcia]] i [[Vila-rodona]]. En deixar la comarca hi ha l'embassament del Gaià, ja al Tarragonès. Té nombrosos afluents que reben diferents noms comuns, com torrent, riu, barranc o rasa. El seu cabal és molt baix, i sovint va sec a causa, sobretot, de l'explotació dels nivells freàtics. Periòdicament sofreix inundacions, en moments de pluges sobtades i torrencials.
== Clima ==
L'Alt Camp té un clima mediterrani amb influència marítima. La topografia facilita la influència marítima i dificulta la penetració de les masses d'aire fred del nord i sec de l'oest. És com un gran amfiteatre obert al mar.
[[Fitxer:Figuerola Miramar.JPG|thumb|200pxminiatura|esquerra|El cel blau i el camp de cereals signifiquen el clima de l'Alt Camp]]
Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre 13 i 16 °C, una mica menys en els vessants més enlairats. Són més baixes a mesura que ens endinsem cap a l'interior i a més altitud. Els hiverns són temperats, amb mitjanes mensuals de gener entre 4 i 8 °C. Les glaçades hi són escasses, més freqüents cap a l'interior i a més altitud. Els estius són secs i calorosos, amb mitjanes mensuals de juliol entre 22 i 24 °C.
 
 
La ciutat de Valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal·lació de fassines d'aiguardent. Tres quartes parts de la producció de [[vi]] es transformava en aiguardent, el qual era en bona part exportat a la resta dels països d'[[Europa]] i [[Amèrica]].
[[Fitxer:Flor ametller Mallola 21-03-09.jpg|thumb|200pxminiatura|dreta|Flor d'ametller, fruit molt estimat a la comarca]]
 
Els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca (el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Aiguamúrcia i el Pont d'Armentera). El cereal més conreat era el [[blat]], seguit de lluny de l'[[ordi]], el [[sègol]] i la [[civada]].
1.519.177

modificacions