Alt Camp: diferència entre les revisions

 

En aquestes serres dominen els materials triàsics amb gresos vermells i calcàries grises blanquinoses, que donen lloc a cingles amb fort contrast cromàtic. Al sector oriental dominen les calcàries i margues. A l'extrem nord-oest, al sector de les muntanyes de Prades, hi ha una àrea amb granits i pissarres.

Aquesta topografia dificulta les comunicacions, excepte cap al sud. La línia ferroviària i la carretera de Reus a [[Montblanc]] aprofita l'estret de [[la Riba]] que ha obert el Francolí. La carretera de Tarragona a [[Lleida]], que passa per Valls, puja pel coll de l'Illa. L'autopista de Lleida fa com unes muntanyes russes, entre el Penedès i el [[Segrià]]. Primer puja per salvar els relleus de la serra de [[Bonastre]], al límit amb el Baix Penedès; després baixa fins a la depressió de Valls per ascendir suaument cap al nord, fins al peu de la serra de Miramar; s'enfila en un fort pendent entre la serra de Miramar i la serra del Cogulló; després de passar el coll de [[Cabra]], baixa al fons de la Conca de Barberà. Abans d'arribar al Segrià, encara torna a pujar pels colls de [[l'Albi]] i [[Vinaixa]].

 

== Hidrografia ==

Els rius [[Francolí]] i [[Gaià]] travessen l'Alt Camp de nord a sud. Tenen un curs paral·lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants, que divaguen per la plana. Tots dos neixen més al nord de la comarca.

 

El Gaià entre les serres [[serra de Brufaganya|de Brufaganya]] i [[Serra de Queralt (Bellprat)|de Queralt]] entre les comarques de l'[[Anoia]] i Conca de Barberà. Travessa la plana del [[Pont d'Armentera]], [[Querol]], [[Aiguamúrcia]] i [[Vila-rodona]]. En deixar la comarca hi ha l'embassament del Gaià, ja al Tarragonès. Té nombrosos afluents que reben diferents noms comuns, com torrent, riu, barranc o rasa. El seu cabal és molt baix, i sovint va sec a causa, sobretot, de l'explotació dels nivells freàtics. Periòdicament sofreix inundacions, en moments de pluges sobtades i torrencials.

== Clima ==

L'Alt Camp té un clima mediterrani amb influència marítima. La topografia facilita la influència marítima i dificulta la penetració de les masses d'aire fred del nord i sec de l'oest. És com un gran amfiteatre obert al mar.

Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre 13 i 16 °C, una mica menys en els vessants més enlairats. Són més baixes a mesura que ens endinsem cap a l'interior i a més altitud. Els hiverns són temperats, amb mitjanes mensuals de gener entre 4 i 8 °C. Les glaçades hi són escasses, més freqüents cap a l'interior i a més altitud. Els estius són secs i calorosos, amb mitjanes mensuals de juliol entre 22 i 24 °C.

 

 

La ciutat de Valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal·lació de fassines d'aiguardent. Tres quartes parts de la producció de [[vi]] es transformava en aiguardent, el qual era en bona part exportat a la resta dels països d'[[Europa]] i [[Amèrica]].

 

Els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca (el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Aiguamúrcia i el Pont d'Armentera). El cereal més conreat era el [[blat]], seguit de lluny de l'[[ordi]], el [[sègol]] i la [[civada]].